Cercador
Els dos angelets
Un relat de: Rubba Bertanero Divendres, 6 de la tarda.
Tornava a ser divendres,i, com des de feia alguns mesos, en qualsevol moment saltava la guspira que feia encendre la metxa. I la guspira, era la Paula, la dona de l´amo de la empresa.
Com cada divendres s´atansaria a la taula del departament de comptabilitat, la meva, i, recolzant la mà a la meva espatlla, i, amb un somriure d´orella a orella, preguntaria:
- Què Miquelet, com va?
I aquí és on es produiria la discussió setmanal entre els dos. Tant sols girant el cap 1/4 de volta cap a la meva espatlla esquerra, allà el tindria:
- Miquel, aquesta dona en va falta. Fot-li un bon clau!. Ja saps com és el seu marit, segur que fa mesos que no la toca.
I jo començaria a suar.
Llavors giraria el cap 1/4 de volta cap a la espatlla dreta, i allà el tindria, de braços creuats, xiuxiuejant a cau d´orella.
- Miquel, sang calenta i cap fred. No posis el nas on no t´han cridat.
I allà tindria servida la discussió. entre l´un i l´altre, i, al costat, la temptació.
La temptació vestida de dona, 50 anys molt ben posats, llavis sensuals, pits esplendorosos, tipus atlètic i somriure encomanadís. I la lluita quedaria servida entre els dos angelets, entre el que pots i el que deus, entre desig i raó.....
No hi hauria temps per dubtar gaire, com una bomba de rellotgeria, arribaria la seva frase lapidària:
- Aisss Miquelet...si no fos per tu....no sé el que et faria!.
La veuria marxar cap al carrer, fent ressonar els tacons pel despatx, i, movent els malucs d´una manera provocativa.
I jo, esperaria al proper divendres......tot desitjant que els dos angelets estiguéssin ben adormits.
Tornava a ser divendres,i, com des de feia alguns mesos, en qualsevol moment saltava la guspira que feia encendre la metxa. I la guspira, era la Paula, la dona de l´amo de la empresa.
Com cada divendres s´atansaria a la taula del departament de comptabilitat, la meva, i, recolzant la mà a la meva espatlla, i, amb un somriure d´orella a orella, preguntaria:
- Què Miquelet, com va?
I aquí és on es produiria la discussió setmanal entre els dos. Tant sols girant el cap 1/4 de volta cap a la meva espatlla esquerra, allà el tindria:
- Miquel, aquesta dona en va falta. Fot-li un bon clau!. Ja saps com és el seu marit, segur que fa mesos que no la toca.
I jo començaria a suar.
Llavors giraria el cap 1/4 de volta cap a la espatlla dreta, i allà el tindria, de braços creuats, xiuxiuejant a cau d´orella.
- Miquel, sang calenta i cap fred. No posis el nas on no t´han cridat.
I allà tindria servida la discussió. entre l´un i l´altre, i, al costat, la temptació.
La temptació vestida de dona, 50 anys molt ben posats, llavis sensuals, pits esplendorosos, tipus atlètic i somriure encomanadís. I la lluita quedaria servida entre els dos angelets, entre el que pots i el que deus, entre desig i raó.....
No hi hauria temps per dubtar gaire, com una bomba de rellotgeria, arribaria la seva frase lapidària:
- Aisss Miquelet...si no fos per tu....no sé el que et faria!.
La veuria marxar cap al carrer, fent ressonar els tacons pel despatx, i, movent els malucs d´una manera provocativa.
I jo, esperaria al proper divendres......tot desitjant que els dos angelets estiguéssin ben adormits.
Comentaris
-
Ping-pong[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-01-2015 | Valoració: 10
Caram, quin relat més pingpongnià, més yingyanguià, més capicorià, més blanquinegrià. Tots hem viscut situacions així, fan riure i fan plorar. La gràcia és la gràcia d'escriure'l com l'has escrit. Felicitats, m'ha agradat molt. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
77 Relats
91 Comentaris
43326 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aprenent a escriure.Disfrutant de llegir.
S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).
xavi6227@gmail.com