ELS DOS AMANTS

Un relat de: Materile


ELS DOS AMANTS

Amatents l’un de l’altre, els dos amants es miren: ferms, impertorbables, resistint les tempestes, el fred, les provocacions de la gent, les crítiques i admiracions. Només barrejades en els sons dels trons, les seves veus s’alcen per manifestar el seu amor i admiració. Fets de la mateixa pedra: dos badalots perfectes.

Dia rere dia, embadalits, aguanten el Sol que besa els seus cossos fets de la millor pedra i vestits amb trencadís de ceràmica i fragments de marbre. Els seus cossos resplendeixen felicitat quan el Sol els contempla. La Lluna, testimoni i còmplice, els protegeix de les mirades obscenes; i ells, envejosos, contemplen les parelles que es besen indiferents a la seva presència.

Voldrien córrer l’un cap a l’altre i fondre’s en un sol bloc, trobar-se per besar-se, però tenen els peus clavats al terra. Els van fer alts i forts, capaços d’aguantar-ho tot, fins i tot les envestides d’una guerra. I ells s’han jurat amor etern: junts, sempre junts, compartint aquest amor secret que els dóna força davant de tots.

Una parella passa i se’ls mira encuriosida, percebent aquest amor que no poden manifestar, i senten enveja d’aquesta unió, d’aquests dos badalots: són dos amants!

Ara plou, l’aigua llisca lentament acariciant i reconfortant cada racó dels seus cossos febrosos d’amor. El seu destí és aquí, al terrat de la Pedrera, disfressats de gegants.


Materile

Comentaris

  • Aquestes històries que a la vida també s'esdevenen...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-01-2015

    ...i que per més que es digui que l'amor no és un tema tan cent per cent, que la felicitat bé del dins d'un mateix, l'amor hi és.

    Tant de bo el destí ajudés en segons quins casos!

    Ni que el vent erosionador desprengués partícules de cadascún i les deixés trobar-se en remolí. Almenys.

    Mena

  • Com t’agrada...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-02-2014 | Valoració: 10

    Com t’agrada disfressar els teus personatges. Tot i això, ens ho deixes ben clar de bell començament, malgrat no ho saben veure o no captem la teva intenció.
    Ben tramat, Maria Teresa, ben tramat.
    —Joan—

  • Amants [Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Res més bonic que l’eternitat per l’amor no? En un principi això dels amants em recordava una mica la relació entre Wronsky i Anna Karenina, però després m’ha vingut el cap dues columnes, destinades a estar l’una el costat de l’altre però sense poder tocar-se, però tot i això l’una al costat de l’altre. A vagades potser és aquest no el paper de l’amant?
    Una abraçada
    Eloi

  • Molt aconseguit![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-11-2013

    Et repeteixo aquí el que ja saps: una història molt ben trobada que m'ha captivat pel tema i per estar molt ben escrita. Dos elements indispensables per atraure el lector. La meva enhorabona per aconseguir-ho.
    Una abraçada ben forta, Materile!

  • Homenatge[Ofensiu]
    Naiade | 06-11-2013 | Valoració: 10

    Torno a llegir una vegada i una altre aquest enginyós poema que bé es mereix un premi.
    Una forta abraçada

  • Quant d'amor[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-11-2013

    traspua aquest relat malgrat tan sols pugui ser platònic.
    Felicitats, Materile. M'ha encantat.
    Una abraçada.

  • molt bé maria teresa...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-11-2013 | Valoració: 10

    ben segur has fet reviure, per un instant, l'esperit del gaudir per aquestes línies...
    una abraçadeta i gràcies per tot !! ;-)

  • Vida de pedra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10

    Fantàstic! Has donat vida a dos amants molt especials, t'han arribat i ens has transmès aquesta emoció. Un relat preciós, escrit en una prosa poètica magnífica. No he pujat mai encara al terrat de la Pedrera; em fan por els turistes! Però m'hi has fet ganes d'anar-hi. Una forta abraçada i espero seguir llegint-te.

    Aleix

Valoració mitja: 10