Els divendres m'enamoro

Un relat de: llamp!

-Avui... és divendres?
-Sí.
-Doncs... estic enamorat!

Els divendres estic enamorat.
M'enamoro tots els divendres
i encara no estic cansat
de menjar faves tendres.

Un dia venusià caigué als teus braços
i aquell dia el recordo com si fos ahir.
Un dia en què jo escoltava música d'asos
de la disco dels 80, d'aquella per amanir.

Un cinquè dia màgic de la setmana,
que era d'aquells que es feien notar,
perquè Venus brillava
i el cel net va pernoctar.

El cos celest em parlava,
mentre al saló dels somnis
les paraules viatjaven
per la red dels obvis.

I quilòmetres enllà
una noia responia,
sense fer-se esperar,
disipant l'agonia.

-Els divendres farem plans
i sortirem el cap de setmana.-
I els peixos i el pa
es multiplicaren.

Dissabte, dia d'excursions.
Diumenge, dia familiar.
Dilluns, vé de nou.
Dimarts és avorrit.
Dimecres és a prop.
Dijous perdo la paciència.
És divendres, m'enamoro!

El cicle s'ha completat
i es perpetua com la natura.
Passen els dies amb naturalitat...
Quina joia! És espiritual!

Comentaris

  • original[Ofensiu]
    Júlia Vic | 23-11-2007 | Valoració: 8

    si algun dia de la setmana mereix un poema, potser, sense cap genere de dubtes, es el divendres. dia màgic. encara que no tinguis cap pla especial surts de la feina amb el rostre il.luminat i et mengaries el mon. m'ha agradat la idea en sí i les imatges que et proporciona aquesta al.lucinació mental. trobo a faltar, pero, una mica de musicalitat al final dels versos, sens dubte, t'he llegit de més lluminoses.

  • ATZAVARA | 19-11-2007 | Valoració: 8

    és divendres quan em deixo enlluernar.......