Els dits

Un relat de: Joan G. Pons

Uns dits abraçar altres dits i al notar-se es van estimar.

Els dits toquen tantes coses, tanta gent.
però aquells dits eren diferents.

Sense nom es van identificar. Som uns dits vius que cerquem,
volem trobar i estimar.

Identificar-se estimant és una sensació molt enriquidora.

I els dits contagiar a les mans dels dits.
I les mans d'aquells dits també abraçaren a les altres mans.
Mans i Dits.
Dits i Mans.

El llenguatge del tacte amb amor
augmentava suaument la trobada de les mans i els dits.

Mans i Dits sentien amb plaer la calidesa del contacte.

El llenguatge de l'amor amb el tacte
engrescava el joc d'adults d'aquelles mans i aquells dits.

Era joc d'adults amb molt de joc d'infants.

Va arribar el comiat
lent però comiat
Mans i Dits és separar però abans una forta encaixada
i tot seguit un despreniment, lent però despreniment.

I amb el seu llenguatge total
es van dir: Fins el proper contacte !
Torneu aviat !

Comentaris

  • les sensacions...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-08-2010 | Valoració: 10

    inspiren poesia...
    una encaixada joan
    des de màlaga

  • duplicat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-10-2007

    Dispensa...comentari per duplicat.

  • somriure intern[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-10-2007

    Gràcies, noia de vidre.
    T'animo i invito a somriure suau, extern, afegit al fluixet, sense soroll, però que es noti.
    M'atreveixo a preguntar: noia de vidre ?

  • somriure intern[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-10-2007

    Gràcies, noia de vidre.
    T'animo i invito a somriure suau, extern, afegit al fluixet, sense soroll, però que es noti.
    M'atreveixo a preguntar: noia de vidre ?

  • m'agrada molt...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-10-2007 | Valoració: 10

    creatiu!!!
    Un plaer llegir poemes com aquests i somriure fluixet, per dins molt per dins...
    un petonet