Els deu comportaments paradoxals del relator en català

Un relat de: Lluís Pagès
Escriu sense cobrar, esgarrapant temps al descans i en estat de recerca constant.
Tanmateix, es deleix escrivint relats.

Quan presenta el que escriu sempre està exposat a la crítica més ferotge.
Però una sola de favorable fa oblidar-ne cent de funestes.

Si rep elogis, també es guanyarà enveges.
No obstant, li encanta que reconeguin la seva feina.

El que publica avui, s’oblidarà demà.
Però segueix enviant textos per ser llegits.

Escriure sense embuts i amb transparència el fa vulnerable.
Què millor que ser clar i català?

L’estil més innovador pot ser atacat pels lletraferits més carques.
Els nous reptes són el millor estímul.

El públic pot aplaudir el seu treball, però sempre afavorirà els escriptors consagrats.
Agraeix els reconeixements, per migrats que siguin.

El text que li ha costat més de parir pot ser el més ignorat pels lectors.
En qualsevol cas, segueix escrivint.

Si mai escriu per ajudar algú, aquest algú podria recriminar-li la seva intenció.
Tant se val, l’ajuda; i ho tornaria a fer.

Es buida el cap en un relat, i els lectors el titllen de pèssim.
Malgrat tot, sempre donarà el millor d’ell mateix.









Comentaris

  • Totalment d'acord amb tu. [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-04-2017

    Sembla que hagis pogut ficar-te dins la meva ment i escriure el que jo penso.
    M'ha agradat molt, Lluís.
    Una abraçada i bon diumenge.

  • Reflexiiu[Ofensiu]
    olgalvi | 08-04-2017 | Valoració: 10

    Trobo que has fet una reflexió molt acurada i que molts, com jo mateixa ens podem sentir identificats.

  • Cruising[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 07-04-2017 | Valoració: 10


    No m'agrada ésser vulgar però no trobo millor exemple per a definir el perfil dels que escrivim aquí: Som uns masturbaires exhibicionistes! Ens excitem quan per mitjà de la paraula escrita anem crean realitats imaginaries que exposem a la galeria per que tothom pugui fruïr-ne i en acabat segons els estimuls obtinguts ( opinions) arribar a l'ejaculació o satisfació, que en alguns casos pot ésser precoç.
    Jo personalment, quan aconssegueixo donar per acabat un poema em sento molt i molt satisfet. És com un repté! Però de que serveix aquest si ningú ho ha de llegir? És per això que a més de repte, m'esforço de "donar" lo millor de mi per a gaudi dels altres. A vegades penso que esperar reconoixement i admiració no és altra cosa que una evident manca d'afecte en ma vida. Aquest raonament em suggereix que Relats en català és una mena cruising, on tothom va a la recerca de la mateixa cosa: el propi gust per l'escriure!

  • ESCRIURE ÉS UN PLAER[Ofensiu]
    kefas | 07-04-2017

    Escriure relats per afició és un seguit d’orgasmes.

    1.- Si els cobres, ho fas per força, sovint a desgrat i simulant un plaer que no et proporcionen.

    2.- No et preocupis si els teus esbufecs arriben al veïnat. Potser que s’animin a imitar-te

    3.- Si algú te’ls enveja, sempre té la possibilitat de preguntar-te com t’ho fas.

    4.- Quan n’acabes un, pensa en el plaer del següent.

    5.- És veritat, aquest estat és de màxima vulnerabilitat. Pren precaucions en l’on i el quan.

    6.- Les innovacions, primer són criticades i després adoptades

    7.- Aquest és un món de mones. El que sembla millor no sempre ho és, encara que tothom ho imiti.

    8.- Això és veritat. Els tràfecs més elaborats sovint són els menys plaents.

    9.- Sempre ho fas per ajudar algú. Qui comparteix aquests moments d’èxtasi.

    10.- Si, tal com és el propòsit, et buides i dones el millor de tu mateix, la teva homèrica satisfacció farà que ignoris les opinions dels altres

  • Endavant Lluis![Ofensiu]
    aleshores | 07-04-2017

    ...vols dir que som humans, crec, i de vegades ens deuen dominar els pecats capitals: l'enveja, la sobèrbia,...

  • Reflexions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2017 | Valoració: 10

    Lluís, no paris d'escriure! Relats o reflexions, no paris d'escriure! Jo, el que destacaria és la voluntat i les ganes de comunicació, d'un cap els altres, i amb una possible resposta dels altres cap a un. L'ofici d'escriure és comunicació. Una forta abraçada i felicitats per fer-nos prémer el cervell!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

140 Relats

144 Comentaris

119718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.