Els descobriments de la Joana

Un relat de: betixeli
Es mirava els cinc ditets fit a fit,
menuts com mongetes, tendres com el mató.
Es mirava els cinc ditets del peu i no acabava de decidir-se.

La trajectòria la tenia estudiada de feia estona,
només li calia mesurar bé la força,
doncs un excés d'impuls resultaria una caiguda fatal.

Però ella tota decidida agafa embranzida,
i amb els ulls tancats amb força, es llança voraç sobre la seva presa.

Acte seguit,
moment d'impas,
què ha passat?
ha sortit bé?

A la sala es deixa de sentir el dringar de les culleretes del cafè,
i la Joana celebra en silenci la seva victòria.

Finalment,
sota la mirada riallera d'alguns adults,
la Joana ha descobert el gran plaer d'entaforar-se el peu molsut a la boca,
i masegar-lo com si es tractés del seu nou xumet.

Comentaris

  • Que bonic...[Ofensiu]
    polpa d'aire | 07-02-2013

    veure créixer els més petits de la casa...
    cada descobriment... és un pas més cap a la vida adulta.

    m'agrada com descrius el moment.
    gràcies per llegir-me i per comentar-me!
    és gràcies a les vostres crítiques (constructives, es clar) que torno a escriure quelcom... (però... no sóc poeta!)

    una abraçada!

    t'aniré seguint!

    Polpa

  • Betixeli[Ofensiu]
    Gabriel M. | 29-11-2012

    Senzillament tendre i dolç escrit. M'agrada com has distribuit les imatges i les sensacions.

    Una abraçada.

  • Un xumet especial...[Ofensiu]
    magalo | 29-11-2012

    ...com especial és el teu relat que trovo molt dolç. M'agrada molt aquesta manera que tens d'explicar el gestque fa aquesta nena tant menuda, com si veiessim en camara lenta.

    I gràcies pel teu comentari al meu darrer poema. Ha fet que et vingués a visitar.

    Petons
    Marta

  • betixeli | 23-10-2012

    Ep, no! prou feina tinc amb fer de tieta, jo!

  • Petits grans moments[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-10-2012 | Valoració: 10

    Ets una artistassa! Reflectir aquests petits grans instants de vida és a l'abast de poca gent. I tal com ho fas, amb naturalitat, m'atrapes i m'emociones. A més, m'encanta el moviment que hi ha en alguns dels teus poemes. Recordo ara aquell dels passets endavant i endarrere abans de llençar-te a l'aigua. El moviment dóna vitalitat i batec al poema. Felicitats i enhorabona! Una abraçada i, si es tracta de la teva filla, un petonàs per la Joanna.

    Aleix

  • Descoberta[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 22-10-2012 | Valoració: 8

    Aquests instants que als progenitors ens queden gravats a la memòria com fites summament importants (perquè ho són) a la vida dels nostres fills.

    Segurament n’hi hauran tants com aquest que narres que ens sentirem aclaparats de la quantitat ingent de descobriments i noves aventures d’aquells a qui hem portat al món.

    Tant de bo que fóssim capaços de ser prou atents com per no deixar-nos perdre ni un sol dels seus passos en el descobriment de la vida.

    Un relat entranyable.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

74025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.