Els darrers vint minuts

Un relat de: sico fons


Vint minuts abans de morir, en Marc va parar el seu vehicle en la gasolinera i va omplir el dipòsit amb gasolina sense plom. La setmana era llarga i el combustible car; calia ser previsors amb el futur.
Quinze minuts abans de morir, en Marc va col·locar al seu aparell de música un casset dels REM i en va prémer el botó del play. Els sons d'una cançó van envair el seu cotxe. En Marc adorava la música d'aquell grup nord-americà.
Deu minuts abans de morir, en Marc es va adonar que se li estava fent tard i hauria d'accelerar el motor si no volia arribar a la fàbrica després del toc de sirena. L'encarregat tenia molt mal geni i ja l'havia amenaçat en prendre represàlies si tornava a incorporar-se al seu lloc de treball després de l'hora. Els fanals dels altres cotxes semblaven mirar-lo amb hostilitat.
Cinc minuts abans de morir, Marc va pensar amb gaubança que ja li faltava poc per agafar les vacances d'estiu. Ja era hora, ja tenia ganes de passar-se una bona temporada sense fer-ne un brot. Descans, descans, això era el que necessitava el seu cos. Un llarg i merescut descans.
Cinc segons abans de morir, el Marc va veure amb expressió hieràtica com aquell camió enorme i pesat com un malson, se li tirava damunt després de xocar amb un altre vehicle que hi havia fet un avançament temerari. Fou l'últim que va veure. El colp va ser brutal i el silenci i la negror envaïren l'univers per a sempre.
Deu minuts després de morir en Marc, la gent contemplava impotent aquell munt de ferralla amb forma de fregall i que sens dubte albergava el que quedava d'algun ésser humà.
Vint minuts després de morir el Marc, la policia de trànsit va emplenar amb neguit rutinari un full del seu part de treball: un conductor de camió ferit greu i l'ocupant d'un turisme mort. Ja començaven bé el dia.
El policia que havia estat escrivint es va fregar el clatell amb expressió de fatiga, i va pensar que tot just li faltava una setmana per començar les vacances. Ja en tenia ganes! Descans, descans, això era el que necessitava el seu cos. Un llarg i merescut descans.


Comentaris

  • Llibre | 19-04-2006

    Felicitats! Per què? Per haver estat un dels seleccionats a Microvisionaris.

    M'he llegit aquest teu relat en el llibre recull, i m'ha encantat. De debò. Les paraules justes per a la història precisa.

    Felicitats de nou!

    LLIBRE

  • El recompte del temps[Ofensiu]
    Lavínia | 01-03-2005

    m'ha semblat un encert. És una estratègia literària francament bona. La conjunció d'"abans de", "en el moment de" i "després de" en la trajectòria dels pensaments d'en Marc estruncats per "un camió pesat com un malson" que li proporcionà, al cap i a la fi, les "vacances", "el descans" que, potser no hauria volgut mai que fossin eterns; són d'una simplicitat, però d'una eficàcia grans.
    La tècnica és molt bona, gairebé cinematogràfica, relatat amb un estil sobri i precís.

    Moltes felicitats pel relat i pel premi!

  • la vida i la seva importància.[Ofensiu]
    castalia | 01-03-2005


    Un relat intens, amb una idea primordial, la fugacitat de la vida i el misteri del destí.Senzillament fantàstic.!

  • Què bo![Ofensiu]

    És molt i molt bo. Té una bona estructuració i està fet d'instants que sovint no ens adonem. Enhorabona pel premi.

  • molt ben enfocat...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-02-2005 | Valoració: 10

    Un relat amb una estructura molt bona.
    El temps i els pensaments conjugats per produïr les sensacions exactes i precises.
    Un toc quotidià de somnis petits, d'esperar les vacances. El temps que sempre se'ns fica a sobre sobtadament i ens toca prémer l'accelerador de la vida per arribar a l'hora.
    Com es pot perdre tot en segons, els somnis, les il·lusions i la pròpia vida.
    Com a contraposició el policia, intentant que arribin també els seus somnis petits, les benvolgudes vacances.
    Et felicito perquè de debó que no li falta ni li sobra res al relat. Molt ben enfocat el tema i molt ben escrit.
    Felicitats també pel premi.
    Una abraçada i molta inspiració!

  • premi[Ofensiu]
    sico fons | 28-02-2005

    Caram, com corren les notícies! Supose que us referiu al premi que m'han donat a València per "Mirades intenses i fredes com el metall". Res, gràcies a tots.

  • també et volia felicitar pel premi[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-02-2005 | Valoració: 9


    A més de considerar molt bo el teu relat, volia aprofitar per felicitar-te pel premi.

    Una aferrada

    Conxa

  • Qualque...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-02-2005

    ...vegada ens hem de posar trascendentals, no?
    Almenys, perquè no ens "encasillen"-jo també sé castellà, eh!- què és, almenys, el que més en fot des del punt de vista de l'"escriventia" aquesta...
    Per què a l'encarregat l'has deixat amb "molt mal geni" quan has volgut posar "molta mala llet"?
    Fins una altra. Salut i rebolica! I humor i amor!!
    I força!

  • Un altre Marc[Ofensiu]

    I pensar que en aquest instant comencen a comptar els darrers vint minuts d'un altre Marc!

  • Felicitats![Ofensiu]
    Ilargi betea | 09-08-2004 | Valoració: 9

    És un relat molt bó que reflexa perfectament aquesta trista realitat quotidiana. Els accidents de trànsit són un problema realment greu, però sembla que molts conductors se n'obloden en el precís moment que agafen el volant.
    És impressionant intentar imaginar (com has fet tu) els que han estat els últims pensaments d'algú que no sap que està punt de morir, les seves preocupacions, etc... Només de pensar-ho se'm posen els peus de punta.
    Segueix escrivint, tens talent!

    Una abraçada i molta màgia!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: