ELS COLORS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona asseguda en una cadira de boga amb un raspall anava pentinant la trena rossa de la noia. Va vestida de blanc igual que totes les noies de la clínica, però la seva pell es més fosca i el seu parlar tenia com un estrany deix que no ve del català, ni de bon on tros del castellà.
Anissa, va preguntar la noieta que devia tenir uns dotze o tretze anys, com són els colors del
desert i la sortida i la posta de sol?. Explica'm com és el teu país.
La dona de cara bondadosa va deixar de raspallar els cabells i va començar el relat-
Tot, és una explosió de colors, els vermells son més vermells, els blaus més blaus , i hi ha una llum que jo no he vist mai aquí, és diferent, tot molt més bonic i més lluminós, ja t´ho explicat moltes vegades, si trobo a faltar quelcom és els colors de la llum del sol, del meu país africà, ja sé que allà hi fa més calor, tot és més pobre, tot és més insignificant però els color del cel són diferents, és com una explosió de focs artificials.
La nena escolta i pensa li agradaria veure aquesta explosió, però ja fa tat de temps que no veu res, que quasi ha oblidat el color dels ulls de la seva mare, blaus com els seus, li diuen. Però ella pensa que des de l'accident que va perdre la vista tot ha sigut diferent, tot és de color negre i ella no veurà mes el sol, ho va dir el metge oculista, ha perdut la vista per sempre, una llàgrima fugissera se li escapa dels ulls i li rellisca galta avall. Pensa que es afortunada la seva família és rica li poden donar tot, però el que més li agradaria veure la llum ningú li pot comprar , llavors uns braços l'abracen amb amor, és l´Anissa i ella amb sanglots també se li estreny fortament.

Comentaris

  • Sentiments de colors.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2020

    Vaja viència més meravellosa.
    Anissa amb els sentiments dels colors del seu país, el qual li és molt tendre. Com ho dius en el relat, el color del sol per a ella són la seua vida. És la vida mateixa de L'Annissa. Realment molt emocionant i trist.
    M'alegre de llegir-te de nou.

    El meu últim poema editat és: La rosada dels teus besos.
    Gràcies...

    Perla de vellut

  • Cel estelat...[Ofensiu]
    Nil | 12-01-2020 | Valoració: 10

    Aquest cel del desert em fa recordar amb certa nostàlgia el d'Austràlia..., en el qual hi vaig sojornar per un periode de dos mesos i mig. M'encanta, malgrat la tristor del relat, com descrius cada acte i moviment dels personatges del relat. No cal dir que la Montserrat Vilaró ha crescut, con una carabassera, en el sentit literal... A mesura que passa el temps els teus escrit es fan més corprenedors... Bon any 2020, Nil.

  • Moments[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2020

    Quin relat més trist, Montserrat.
    Sempre ens fas ballar el cap, passant de relats alegres i divertits a relats tristos com aquest.
    Tots tenen en comú una forta tensió emocional. Escrius tal com és la vida, amb moments de tota mena.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

398 Relats

1299 Comentaris

227107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.