Els colors dels temps

Moltíssimes gràcies, ets una escriptora extraordinària i una persona encara millor.
Tots els teus comentaris també són excel·lents.
Malauradament, alguns individus no es mereixen cap d'aquests qualificatius.
Però, bé, és totalment previsible que aquí s'hi reprodueixin les mateixes actituds i paraules que alguns fan servir en la vida diària.
Il·lustra perfectament el seu sectarisme de butxaques plenes sense esforç.
Tanmateix, hi ha un fet que sempre m'encoratja: la meva honestedat i lleialtat absoluta a la nostra llengua, cultura i país. Aquest, veritablement, és el seu repte pendent.
Per cert, s'han equivocat de generació; ara bé, jo tinc molt de respecte pels qui em precedeixen i han obert camí.

Molts petons Glòria!
PS
Subscric les teves paraules.

Quan arriba la tardor i tot els colors comencen a amagar-se, sembla que la vida perdi una part, recordem l'estiu acabat de passar amb enyorança, com si les oportunitats perdudes no es puguin recuperar...
m'ha agradat molt, transpira un no sé què, un punt de resignació (no és ben bé la paraula que busco, però ara no em surt!)... m'ha agradat molt això de "l'amor més cristal·lí"... una imatge molt maca.

una abraçada,
Jordi.

o ens entossudim en la recerca de belleses de tardor per contrarrestar el temps perdut, altrament dit la polícroma bellesa primaveral? Potser sí, potser tens raó. De totes maneres, mai és massa tard i sempre som a temps d'admirar i de deixar-nos encegar per la bellesa dels colors dels temps.
M'ha agradat molt el ritme. Té una musicalitat molt agradable, trobo.
També m'han agradat molt aquests últims poemes teus.
Felicitats, Lavinia

Vicenç