Els colors de FORMENTERA

FORMENTERA, perla de la Mediterrània.

La intensitat dels blaus i dels verds de Formentera, perla de la Mediterrània, és per veure i per viure.

És pensar en Formentera i inconscientment respirar profundament i tancar els ulls per sospirar i connectar amb tot el que regala al seu visitant. Imatges que són molt més que un record.

Te conec des de fa anys, som una incondicional teva, fins al punt que necessito visitar-te cada any.
Ha aribat el moment de tornar al meu lloc, a Mallorca, que tot i ser també una joia enmig de la mar, no vos puc comparar.

En aquesta visita, he estat més conscient que mai de l'ampli espectre de colors que m'has regalat.

He quedat extasiada contemplant les teves aigües.
Aigües mogudes que envien les ones amb força a la vorera empeses pel vent que en algun moment ha volgut fer acte de presència.
Aigües tranquil·les que arribem a la sorra quasi sense fer soroll, perquè el vent ha deixat pas a una suau brisa marina.

I en cada un d'aquests instants jo estava asseguda contemplant l'horitzó i veient el canvi de color segons la intensitat de la llum del sol.
Són aigües clares i cristal·lines, just a la vorera, i mentre vaig desplaçant la mirada fins deixar que es perdi, vaig passant per tota la gama de blaus i verds que els meus ulls poden percebre, per arribar a un horitzó molt ben delimitat per una línia de color blau marí intens.

No puc deixar de mirar la meravella que tenc al davant dels meus ulls.
És un moment tan intens com la intensitat de cada un dels colors que veig.
Colors vius, com tota la illa, que és font de vida.
Colors intensos, com l'ànima de la illa, que mostra la seva intensitat en qualsevol recó.
Colors penetrants, tant com l'aroma que desprenen les plantes que m'acompanyen en tots els camins que recorro.
Colors naturals, tant com la pell que deixen veure els nudistes a les teves platges.

He gaudit bocabadada de l'espectacle de llum i color que és veure com el sol s'amaga dins la mar que t'envolta.
He vist la teva estructura rocosa il·luminada per la primera llum del dia que ens despertava a tots amb suavitat, indicant que era hora de seguir descobrin-te.
He vist els teus acantilats encesos per la llum que el sol de la tarda els hi regala abans de partir. Unes parets de pedra que pareixien enceses amb el color del foc.

I quan l'astre rei ha partit, m'he donat una mica de descans per assaborir tot aquest ventall de vida i color i poder, després, començar a gaudir dels colors de la nit.

Una nit d'una fosca intensa que me convida a mirar el firmament que t'envolta. Una foscor sense impuresses que permet comtemplar sense cap esforç la lluentor de tots els seus estels, que pareix que algú ha netejat perque ens puguin mostrar tota la seva intensitat.

I amb el cor trist, perquè és hora de partir, he tancat un moment els ulls per poder interioritzar tot aquest espectre de colors i empapar-me de cada un d'ells, perque quan sigui a casa i els torni a tancar vegi tot el que aquests dies m'has pogut regalar i sàpiga que tu sempre seràs allà per mantenir-los i per obrir els ulls a tots aquells que els vulguin mirar.