Els carrers, seran sempre nostres!

Un relat de: Epicuri
.




Les teves joguines, escampades pel terra del carrer,

projecten el teu món ple de proeses.


No mes falta; i pot ser, un amic per compartir-les.
.


La companyia necessària, per contrastar les noves realitats

apreses.
.


La jornada, no mes clourà, al punt de la gana, la son, o una veu

de tornada a casa.
.


Què difícil és mantenir en el temps, la infantesa necessària!
.




Riera Albó Pau-Marc





Comentaris

  • Infantesa.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-06-2019 | Valoració: 10

    M'impressiona, la realitat de cadascú, en aquest poema.
    Molt psicològic, Epicuri.
    El llig i em falta alguna cosa per a saber què és.
    Una salutació...
    Perla de vellut

    Ja em diràs què vol dir aquest poema, que no sé si els carrers seran per a tots o no...
    La meua firmació és que els carrers els visquem tots, estem tots dins d'ells.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

956 Relats

693 Comentaris

281044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com