ELS CAMINS DEL SENYOR

Un relat de: rober
Sempre se sentia petita quan hi entrava. La grandiositat de l’espai no feia més que accentuar la seva feblesa i malgrat li haguessin explicat que la casa de Déu és gran perquè tothom pugui tenir-hi cabuda, a ella, l’envaïa un sentiment d’incòmoda fragilitat. Tanmateix, avui, les seves petites passes, entremig d’aquell inacabable corredor de fileres de bancs, ressonaven decidides. Estava a punt de completar un dels darrers requisits per entrar a formar part del món dels adults, la confessió.
Però, l’empenta de la il·lusió que fins aleshores l’havia guiat pel passadís es va esvair dins la penombra de l’incòmode confessionari. A través d’aquell entramat de fustes entrellaçades que filtraven la desconeguda veu d’un perfil desdibuixat que li parlava en nom de Déu. I, amb la mirada atemorida escoltava i atenia, per primera vegada, les paraules d’un interrogatori recriminador.
―Et portes bé a casa? -digué la veu greu.
―Sí -respongué esporuguida.
―Estàs segura?... Pensa que Déu t’escolta i tot ho sap. Has fet enfadar mai a la mama?... L’obeeixes sense queixar-te?...
―Bé... a vegades, m’oblido de fer-me el llit i rondino quan em toca parar la taula.
―I et sembla bé això? La mama t’ha donat el do de la vida i, li pagues d’aquesta manera?... Tens germans?
―Sí, un.
―T’hi baralles?
―A vegades -diu amb la veu tremolosa.
―I, què fa la mama?
―S’enfada, ens crida i ens renya.
―I, creus que està bé fer-la enfadar?
―No.
―Doncs, perquè ho fas? Saps que és pecat... És més, has mentit a la casa de Déu al dir-me que et portaves bé.

Emmudida, surti del cubicle de fusta amb els dits entrellaçats de les dues mans, els mateixos que s’entrellaçarien més tard amb la mà de la mare de camí de tornada a casa, on hi veia, amb la mirada baixa, les antigues petjades impreses de la il·lusió perduda. En canvi, ara, s’enduia carregat a les espatlles el sentiment de culpa i una brutícia a la pell, tacada amb el pecat de la innocència, que l’aigua no netejaria.

Comentaris

  • Pecat amagat mig perdonat...[Ofensiu]
    Nil | 23-02-2020 | Valoració: 10

    Et pot jutjar els capellans, però cal reconèixer que també tenien la seva part bona. Ara la gent es treu els remordiments i les cabòries, abans eren pecats, anant a cal psicòleg o a una pitonissa que l'endivini el futur. Els mestres i els pares d'aquella època tampoc és que fossin gaire útils per a parlar dels problemes. Un relat molt ben escrit, amb un català excel·lent! Això si, aquests "portat bé" de dubtosa catalanitat, jo hauria substituït per el nostrat " fes bondat". Nil

  • Best Laptop For Streaming Twitch[Ofensiu]
    smithjhon | 10-02-2020 | Valoració: 9

    Nice information gaining articles in web. websites posts is really the best on important points.
    Best Laptop For Streaming Twitch

  • Aula de matemàtiques[Ofensiu]
    kefas | 09-02-2020

    M'agrada. Al confessionari hi vaig aprendre a multiplicar. Era impensable explicar al mossèn que ens havia fet entrar el catecisme a cops de vara de palmera que havia fet un pecat mortal. Usava un mètode compensatori. Si considerava que un pecat mortal valia com nou venials, a la confessió ordinària hi afegia tres venials durant tantes confessions com siguessin necessàries per arribar a nou.

  • Manipuladors[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-02-2020

    Hi tant que era així, m’has fet recordar la meva confessió i les dels meus germans. El que vam patir per pensar algun pecat per confessar. I vam acabar mentint al capellà per poder dir alguna cosa. Sí, ho recordo, tots vam dir el mateix “de vegades no obeeixo als pares i també em barallo amb els meus germans”, i el veritable pecat va ser dir aquesta mentida hahaha. Quines històries! El teu relat ho reflexa, el que ens feien patir a la canalla amb totes aquestes parafernàlies, quan nosaltres ja érem prou innocents i lliures de pecats, però eren els capellans els que per primera vegada ens embrutaven i ens feien sentir culpables. És bo el teu relat. Gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

11 Relats

25 Comentaris

2008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com