Els camins (borrosos) de la metafísica etílica.

Un relat de: qwark

Les hores de la nit passen lentes, semblen aturar-se en l'absurditat dels dies esgotats. Vull oblidar tot el que he après aquesta nit, abans d'anar a dormir. És per això que no tinc son. Els pensaments nouvinguts intenten fer-se lloc entre les connexions neuronals, aixecar barricades sinàptiques, establir-se per sempre a la meva ment. Han arribat amb l'estela del status que els hi dóna haver nascut de la lucidesa. És el seu orgull però també la seva debilitat.

Com en la majoria de les persones que conec, la meva mediocritat és deguda a la poca credibilitat de les idees originals. Quan us aixequeu pel matí, quant trigueu a oblidar el que heu somniat aquella nit? El cervell destria ràpidament el que considera real o útil d'allò que és fantasiós i no ajustat al món que accepta com a vàlid. Però aquest món és subjectiu i ambigu.

Parlava en Paulo Coelho d'un pou enverinat del qual va beure tot un poble, menys el rei i la reina. El poble es va tornar boig i com a conseqüència va arribar a la conclusió que els reis eren bojos i van voler destronar-los. Però la reina va trobar la solució: beurien ells també aigua del pou i així tots serien igual de bojos. Seguirien regnant feliços.

La pragmàtica dicta, de forma aparentment aleatòria, els estàndards. Assenyala els moments i les accions. Quan les coses són absurdes o tenen sentit. Aquesta nit, sense anar més lluny, en una discoteca a la qual prefereixo no fer publicitat, em mirava els diferents individus amb curiositat científica, antropològica. Com qui observa els hàbits socials d'un grup d'aborígens exòtics, d'aquests que ens semblen tan estranys. Deixant de banda el balanceig bàsic de seguir el compàs de les patxangues llatines, era curiós observar altres trets del llenguatge corporal. Em va cridar l'atenció l'expressió facial d'una noia que no sé descriure però que vaig interpretar com una barreja de que guai que sóc i ei, que això que estic fent ara (ballar) és molt seriós. La vaig mirar durant una estona. El seu grupet de gent també feia uns gestos similars. No intentaven cridar l'atenció amb una tècnica de dansa excepcional ni amb moviments de tendència eròtica. Dedicaven tota la seva concentració a les expressions facials, això és: ballaven amb la cara.

Els prejudicis racionals em recordaven les coses que no veia amb la percepció, amb els ulls: la dansa és un ritual d'aparellament. Prolongat fins a l'extenuació i el fracàs final en la majoria dels casos. També és una litúrgia social, de grup, com una religió lúdica. Té sentit estudiar la fe?

Sóc ateu - penso, mentre vaig cap a la barra. Les respostes són òbvies. Pot semblar que el DJ és l'element imprescindible d'una discoteca, però no. És l'alcohol. L'aigua enverinada del pou d'en Coelho, que bloqueja els neurotransmissors, distorsionant les percepcions sensorials. El manà flueix a glops frescos a través de la gola, de l'estómac, de la sang. L'alcohol com a resposta ràpida a la buidor de l'avorriment de les hores llargues de la nit. Com a fugida del propi cervell racional. És cert, accepto que a alguns no els hi fa falta per ballar la cançó de l'estiu. Però jo el necessito per unir-me a ells, per entendre Grease, per ballar amb les celles.

Un cop a fora, camino en solitari pels carrers tranquils. Els esquemes mentals es reconstrueixen. Peces gasoses de Tente es mouen amb més o menys gràcia pels camins absurds del pensament abstracte.

Viatjant per la metafísica de la nit. Quan els demés sons i llums de la voràgine en que estem immersos es van esmorteint, podem parar més atenció als xiuxiueigs de l'ànima. Del nostre esperit, del còsmic i de les vibracions de la nit sorgeixen veus desconegudes i tremoloses que ens parlen mitjançant el nostre cor. En un idioma difícil d'entendre, impossible d'explicar amb paraules, ens transmet una forta petjada a l'ànima, un bocí de flama enlluernadora. Però és inútil intentar retenir-ho a la memòria. Flueix, llisca a través de nosaltres, ens satura, per deixar-nos, al final, completament secs i tan orfes com abans de rebre aquesta intensa carícia de llum. Ens ha abandonat, com una amant volàtil que apareix i desapareix en els moments més insospitats.

Arribo a casa assedegat, deshidratat física i metafísicament (per l'alcohol, per la nit). Contemplo amb indiferència bucòlica aquesta ciutat que sempre dorm amb un ull entreobert. No tinc son. Vull oblidar tot el que he après aquesta nit, abans d'anar a dormir. Vull veure l'alba.

Comentaris

  • Taller d'escriptura r3 grup4[Ofensiu]
    mjesus | 01-05-2007

    En primer lloc, he de disculpar-me pel retard, faré el que pugui amb el comentari tenint en compte que és un text complex.

    Forma:
    En quan a l'ortografia no hi ha res a dir, no he trobat errors. Només remarcar:
    "...Han arribat amb l'estela del status que els hi dóna haver nascut de la lucidesa..."
    Jo crec que seria: de l'estatus.

    "...Com en la majoria de les persones que conec, la meva mediocritat és deguda a la poca credibilitat de les idees originals..."
    Entenc el sentit global, però em sembla que no està ben formulada i no sé veure el perquè.

    En aquesta fragment:
    "...La pragmàtica dicta, de forma aparentment aleatòria, els estàndards. Assenyala els moments i les accions. Quan les coses són absurdes o tenen sentit..."
    No sé si guanyaria en cohesió, enlloc de posar un punt -després de la paraula accions- un punt i coma o algun altre tipus de puntuació.

    El mateix em passa en la següent:
    "...Sóc ateu -penso, mentre vaig cap a la barra. Les respostes són òbvies. Pot semblar que el DJ és l'element imprescindible d'una discoteca, però no. És l'alcohol..."
    Després de però es podrien posar dos punts i quedaria així.
    "Pot semblar que el DJ és l'element imprescindible d'una discoteca, però no: és l'alcohol"
    Quan fas la descripció de la noia jo ho posaria entre comentes en lloc de cursiva:
    «Que guai que sóc» i «Ei, que això que estic fent ara (ballar) és molt seriós».
    L'estructura temàtica és circular, apareix a l'inici i al final amb la frase:
    "Vull oblidar tot el que he après aquesta nit, abans d'anar a dormir"
    Una frase que ens prepara introduint uns fets que al protagonista li serveixen d'excusa per fer una reflexió sobre el sentit de la realitat que l'envolta.

    Utilitzes un lèxic complicat (bé millor dit: de precisió dins l'àmbit de la filosofia) i tecnicismes que en més d'una ocasió m'han obligat a cercar una definició exacta, per intentar comprendre bé el seu significat dins el relat.

    Tot això només són qüestions d'estil sempre discutibles eh!

    Fons:
    Amb el títol ja ens indiques l'eix temàtic; només amb dues paraules podem endevinar que el text ens parlarà d'una experiència (borrosa) metafísica, relacionada amb l'alcohol. Això no vol dir que ens desvetllis l'enigma si no que ens dónes moltes pistes.
    El relat està narrat en present i primera persona. En el primer paràgraf ens convides a entrar en la història dient "Vull oblidar tot el que après aquesta nit". Ens planteges dubtes i ens fas reflexionar amb un seguit de preguntes. Oblidem allò que hem somiat?
    Coelho et serveix de referència -d'aquesta manera enriqueixes el text- del comportament de les persones dins un col·lectiu, alhora que justifiques el del personatge, imitant els que ballen a la disco: movent les celles.

    Potser el fet de relacionar o preguntar-te "...Te sentit estudiar la fe? ..." no acabo de veure, em sobra la pregunta crec que amb la frase prèvia n'hi havia prou.

    M'agradat molt l'última part del relat on ens fas la descripció del camí que fa el protagonista cap a casa. Les imatges que ens ofereixes denoten molta sensibilitat, són molt riques però en certs aspectes barroques, rebuscades com "peces gasoses de tente".
    Personalment em comunica un cert pessimisme "És inútil intentar retenir-ho a la memòria" "ens deixa secs i orfes" però al mateix temps, en sentit oposat, ens diu "Vull veure l'alba", un espai per l'esperança: un desig vital.

    Opinió personal:
    No sabria com classificar el teu text, assaig?, narrativa? ens ofereixes un llenguatge acurat, elaborat, que fa reflexionar abordant un petit incident des d'una perspectiva més profunda, més… filosòfica.

    Ps: Gràcies pel teu comentari, sobretot aprenc llegint. I he entès bé el que m'has indicat sobre la descripció d'un personatge. He trobat un bon exemple en el teu relat. Ah! la tipografia més que agradar-me, forma una part molt important de la meva feina.

    Salut!

  • taller ronda3[Ofensiu]
    pseudo | 25-04-2007

    Bones altre cop!

    Primer de tot et vull dir que he trobat "difícil" el teu relat. La primera frase ja fa adonar-me'n:

    "Les hores de la nit passen lentes, semblen aturar-se en l'absurditat dels dies esgotats" Sona molt bé i queda molt bé, però no veig del tot el que vols expressar.

    Em sembla millor no explicar de que va el relat, i dir-te que canviaria, tot i que potser et semblin collonades, en general és sobre l'ús que fas de les comes que no em sembla del tot correcte:

    En el fragment "intenten fer-se lloc entre les connexions neuronals, aixecar barricades sinàptiques, establir-se per sempre en la meva ment" trobo a faltar una "i". que depèn del que vulguis dir substituiria o no la darrera coma. M'ha sorprés trobar "status" que és igual de correcte que "estatus".

    Quan dius: "en una discoteca a la qual prefereixo no fer publicitat," crec que abans de discoteca seria necessari una coma, donat que ens expliques una característica de la discoteca.

    A continuació "un grup d'aborígens exòtics, d'aquests que" crec que enlloc d'aquests hauria de ser aquells.

    Al cinqué paràgraf: "em recordaven les coses que no veia amb la percepció, amb els ulls" per mi aquest amb els ulls sobra, o "amb la percepció", de fet veia amb la percepció em sona "forçat".

    A continuació trobo que hi ha una coma que sobra, quan fem servir pronoms relatius i fem oracions entre comes, segons tinc entés s'ha de poder llegir l'oració obviant la part entre comes:
    "L'aigua enverinada del pou d'en Cohelo, que bloqueja els neurotransmissors, distorsionant....", en aquest cas no concordaria, per aquest motiu treuria la coma desprès de neurotransmissors.

    Tot seguit fas una enumeració finalitzada i no fas servir la "i": "a tavés de la fola, de l'estómac, de la sang." per mi la darrera coma seria una "i". Aquest fet es va repetint en altres fragments.

    Potser també miraria d'afergir marcadors textuals, potser és només una qüestió de gust.


    La idea en si la trobo bona, però em dona la sensació que podria donar més de si, jo ho ampliaria en l'estada a la discoteca en aquesta nit, explicant totes les situacions que li han fet pensar aspectes que oblidarà un cop vagi a dormir.

    El relat el trobo bó, és original, i és ric en léxic, per acabar de rematar-ho per mi faltava que posesis més exemples, que d'una banda el farien més entenedor del que vols expressar i també el faria més divertit.

    Si trobes a faltar algun aspecte important al comentari fes-m'ho saber.

    Salut!

  • < Taller d'Escriptura RC - RONDA 3 - Grup 4 >[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2007

    Taller d'Escriptura


    > Forma i estructura: Utilitzes sovint un llenguatge culte i tècnic que més d'un cop (almenys a mi) demana ser cercat al diccionari, però que proporciona qualitat al text.
    El relat ens va introduint varis temes sobre el pensament, les idees i els raonaments, que va relacionant i que més endavant torna a mencionar fent-te referència des d'altres fets de la nit.

    Pel meu entendre, les tres parts bàsiques estarien repartides de la següent manera: tindríem la introducció que ocuparia els tres primers paràgrafs i que primer ens donaria una idea de la situació del protagonista al final de la nit que després ens narra; i seguiria amb una visió personal sobre el món i les idees, i una petita història que ens mostra una reacció poc "racional" del raonament humà.
    Després tindríem el nus, que s'estendria fins al penúltim paràgraf, ocupant-te cinc d'aquests. Referint-se ja als successos i l'evolució de la nit.
    I acabaríem amb un desenllaç curt, d'un paràgraf, que ens tancaria la història amb l'arribada a casa, l'estat actual del personatge, i el desig d'oblidar la nit passada.
    Potser la divisió que em quedaria menys clara és la que separa el nus del desenllaç.

    M'ha cridat especialment l'atenció la curiosa i divertida descripció de la noia, fent referència als seus aparents pensaments: "una barreja de que guai que sóc i ei, que això que estic fent ara (ballar) és molt seriós". Trobo que és molt original descriure-la així.


    > Fons: M'ha agradat la utilització de la història de Coelho per a introduir i ampliar la irracionalitat sovint del pensament humà i la menció d'aquesta en altres parts de la història. Unint-la més endavant amb la comparació d'aquesta amb l'alcohol.

    He de confessar que la lectura dels tres primers paràgrafs m'ha deixat, inicialment, descol·locada i no sabia per on agafar el tema ni per on aniria ben bé la història... cosa que amb el nus ja he averiguat.

    A partir d'aquí ja ens parla dels successos de la nit, observant sempre l'entorn des d'un punt de vista exterior, sense formar-hi part, analitzant el comportament social dels grups i la gent... fixant-se en com actuen i raonant els seus actes.
    Més endavant se'ns canvia l'escenari de la discoteca i la multitud per un ambient solitari entre els carrers de tornada. Seguint amb els pensaments, ara ja més personals i amb ell mateix, interiors: "els xiuxiueigs de l'ànima".
    No he acabat d'entendre "la petjada a l'ànima"... fruit de l'alcohol potser? "un bocí de flama enlluernadora", com si ens transmetés de sobte una gran idea, una enorma certesa, la solució a tots els nostres dubtes i incerteses... "és inútil intentar retenir-ho a la memòria", una revelació que ens ajudaria a entendre-ho tot si no fos perquè només ens apareix, com a una visió-il·lusió, en aquests moments...?

    M'agrada el fet que el primer i últim paràgraf succeeixin en un mateix moment, en el mateix temps: el final de la nit. Mentre que la resta ens parla d'un passat molt recent; exceptuant l'inici, on ens fa una explicació de la seva opinió sobre el pensament i el comportament humà.


    > Opinió personal: Pel meu gust, hi ha un ús potser excessiu de vocabulari tècnic i paraules rebuscades que dificulten sovint la comprensió del lector i fan una lectura menys amena. (Tot i que això és un punt de vista molt personal, i segurament moltes altres persones entenen perfectament el significat d'algunes paraules...)

    M'agrada la visió del protagonista sobre la nit i la constant menció dels pensaments i reflexions que li va produint tot el que veu.
    M'agrada aquest punt de vista exterior i crític sobre el seu entorn. Analitzant cada comportament i reacció.


    - kispar -


    p.d: Comentar més enllà del contingut i del fet purament més literari em resulta sempre molt difícil... per això, en aquest sentit, el Taller és com un repte per a mi! Però he intentat tractar tots els punts del text i anar-lo "desgranant"! Espero que més o menys me n'hagi ensortit i et sigui convincent i t'ajudi d'alguna manera! (sinó també pots criticar-me la realització del meu comentari...! de bon rotllo!)

    que vagi bé!
    ens veiem entre lletres;
    Gemm@

  • Meravellós![Ofensiu]
    Arbequina | 27-07-2006 | Valoració: 10

    Per mi, una gran descoberta, el teu estil d'enraonar pensaments i narració. Fas, veritablement, contes per pensar.
    A més, dius i toques tants temes... però la narració els dóna el seu espai, la seva forma, la seva funció.
    Per cert, no estic d'acord amb la filladelvent, és l'alcohol i no el DJ... (Ohhh, et referies al dijokei? ara hi caic). En fi, jo havia entés que era l'alcohol i no el JB, la veguda, i considerava aquesta frase una ocurrència, doncs significava que era la droga i no la veguda com a eina socialitzant... Tan se val, seguix sent exactament igual de bona, la frase, el DJ em val.
    En fi, una abraçada i fins aviat. Aniràs veient més comentaris meus, segur. (No, sé per què ho dic, però és així).

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • filladelvent | 25-01-2006 | Valoració: 10

    M'han agradat les teves reflexions, sobretot per la qualitat de forma, de lèxic; com ho explicaves.

    Tot m'ha convençut, potser el que menys allò que has comentat que és l'alcohol i no el DJ l'element indispensable de la nit. Ja que, com comentes, t'has mirat l'escena amb ulls d'antroòleg, et vull posar un exemple: què creus que és el que fa "embogir" o deshinibir
    en el balls de les tribus? Potser sí que hi ha alguna droga o substància... pero l'eecte també ve directament dels timbals, dels ritmes, de la percussió hipnotitzadora i constant de les músiques...

    Si parles de música de ritmes llatins, de la típica cançó d'estiu, estic d'acord amb tu en que el deshinibidor és l'alcohol. Però et ben asseguro que hi ha un altre tipus de música, el techno, en el que l'alcohol no es fa necessari, ja que és la música la que passa a ser una droga.

    Potser això no t'interessa, però volia comentar-t'ho.

    Destaco del teu relat aquesta llum de la que parles que desapareix tot just sentida, la llum de la nit, com un somni que la nostra ment oblida:

    Flueix, llisca a través de nosaltres, ens satura, per deixar-nos, al final, completament secs i tan orfes com abans de rebre aquesta intensa carícia de llum. Ens ha abandonat, com una amant volàtil que apareix i desapareix en els moments més insospitats.

    Enhorabona!

    -Filladelvent-

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 10-10-2005 | Valoració: 10

    no és l'exclamació més científica ni la més raonada per expressar l'impacte del teu escrit en la meva ànima...
    has retratat la nit urbana,,, i m'ha impressionat sobretot els missatges visibles de la dansa profana, improvisada a cops de cara i de glups d'alcohol...
    bestial!!!
    avui t'he descobert... i m'he donat compte de la pobresa total dels meus poemes...
    et seguiré llegint i aprenent l'art d'escriure en el teu mirall.
    una abraçada!

  • De debò...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-09-2005 | Valoració: 10

    ... no em semblen unes "reflexios etíliques". Més bé són l'expressió d'una forma d'ésser, d'entendre les nits... El camí de la vida ens porta per dreceres que, de vegades, ni estimem ni ens agraden.
    Un assaig lúcid, reflexiu i, al meu entendre, reflexionat moltes vegades. Felicitats!
    Salut i rebolica, xicot!

  • un relat profund i volàtil alhora...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-09-2005

    Aquests camins borrosos que descrius, per on et perds i camines sintetitzant tot allò que arriba amb una percepció molt diferent.
    Un batibull d'imatges entrelliguen misterioses connexions dins del cap, estranyes sensacions entre el somni i la realitat.
    M'agrada com ens acondueixes per aquestes subjectives emocions, potser si que és la barreja de l'alcohol i la nit, però jo que no bec ni he begut mai (és a dir no tinc experiència etílica al respecte) m'hi he inmers i recordo haver sentit coses ben semblants.
    No tothom s'emborratxa amb els mateixos elements i la nit és massa suggerent i bruixa.
    Ja veus de tot plegat en surten relats així...

    Una abraçada!

  • Reflexions afterhours[Ofensiu]
    Biel Martí | 12-09-2005

    Tota la manera d'exposar aquesta mena de relat-reflexió m'ha semblat quasi bé genial. És una manera d'anar-se'n per les branques curiosa, doncs comença semblant un relat de ficció i esdevé, com ja he dit, una reflexió. Destaco, per sentir-m'hi identificat, aquesta frase: "jo el necessito (l'acohol) per unir-me a ells, per entendre Grease, per ballar amb les celles". El tema del ball com a ritus per l'aparellament podria ser tema d'un altre relat o raó per allargar aquest, és curiós quedar-se mirant, des de la barra o des d'una banda, les diferents maneres que té la gent de ballar, a qui s'acosta, a qui mira mentre es mou a ritmes de música que, potser, en un altre estat detestaria.

    Biel.

  • m'ha recordat[Ofensiu]
    neret | 06-09-2005

    a un relat de la tiamat. En aquell, l'autora es mira amb ulls extremadament serens la gent que deambula per la discoteca.

    Potser és que realment no s'hi pot buscar massa lògica en el que fa la gent per les nits i val més no reflexionar-hi massa... perquè explicacions raonades i coherents em sembla que no en trobarem gaires.

    M'ha agradat la teva mirada, cercant un sentit a tot plegat, i sobretot m'han agradat les peces gasoses del tente.

    per cert, la foto és de quan vas arribar a casa?

  • és un bon relat[Ofensiu]
    pèrdix | 05-09-2005

    a mig camí entre la reflexió i el somni. Vull dir que està amarat de la sensació de deixadesa i cansament que provoca una nit més llarga i lúcida de l'habitual en una discoteca.

    L'alcohol et pot ajudar a ser com el rei i la reina del conte però altre vegades encara et separa més de la realitat i te'n millora la percepció. Et converteix en cronista. Com en aquest cas.
    Em sembla un relat etílic i lúcid.

    M'ha agradat força.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

55 Relats

406 Comentaris

84597 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans