Els bessons del rei

Un relat de: Mateu JHayber
Dels arxius de la Takver Rocannon, folklorista de l’Imperi Ògel que va recórrer tot el continent de Tellus recollint històries i llegendes dels diferents pobles. Aquests viatges van acabar donant forma al llibre “Llegendes de Tellus”, una obra de referència per folkloristes d’arreu del continent, l’original del qual es guarda a l’Arxiu de la ciutat d’Ògel. A continuació teniu una d’aquestes llegendes, amb una introducció de la pròpia Takver Rocannon.

“L’Imperi Duwin s’estenia per tota la regió que actualment coneixem com el Desert Antic, i havia estat un territori pròsper abans que els canvis en el clima i la corrupció interna el destruissin. Actualment, la ciutat que tothom coneix d’aquesta part de Tellus és Conan, tot i que mai va ser una ciutat que destaqués en època dels duwin. Conan es regeix per un Consell de representants que gestiona els assumptes de la ciutat i les rodalies.

A Conan vaig aprendre una de les històries més curioses que he sentit. L’anomenen la història dels bessons del rei. La gent de Conan assegura que aquest relat explica els orígens de l’administració política actual de la ciutat.
Vaig mirar d’indagar sobre quin podia ser el rei que va engendrar els bessons, però no n’he tret l’aigua clara. Les cròniques de Conan afirmen que Jara Rexina va ser la darrera reina, que va morir sense descendència, provocant un període de guerra civil d’un any i la firma de les capitulacions que formarien el Consell de Conan actual. Podria ser que la llegenda fes referència a aquest període, però no entenc per què no l’anomenen (a la llegenda, de fet, es parla d’un rei i no d’una reina) en cap de les versions que he sentit d’aquesta llegenda.
El que sí que puc assegurar és que encara avui en dia, a la regió de Conan, es fa servir l’expressió “ser conseller dels bessons” per referir-se a algú que tendeix a confondre o enredar la gent, i que clarament té l’origen en aquesta llegenda.”


Els bessons del rei

Conan havia estat governada per una nissaga de reis que se succeïen per primogenitura. Així havia estat durant segles, havent gaudit la ciutat de grans líders i havent patit terribles dèspotes. Però quan la dona del rei es va quedar embarassada, els auguris van començar a ser estranys. Durant els mesos d’embaràs els àugurs i les bruixes de la cort van estar examinant tots els senyals que venien de la terra i del cel, i no acabaven de treure’n l’entrellat, però tot semblava indicar l’arribada d’uns temps que sacsejarien el regne.
Finalment, per sorpresa de tota la cort, la dona del rei va donar llum a dos bessons. Els anys van passar i els bessons van créixer, sans i forts. La cort va començar a debatre qui dels dos tenia la preferència al tron, però ràpidament els membres de la cort van començar a reunir-se en secret, conspirant. Es van crear dues faccions, cadascuna donant suport a un dels bessons, educant-lo en la idea que ell i ningú més havia nascut per ser el nou rei.

Quan el rei va morir, la cort es va dividir en dos bàndols, i la guerra va començar. Els bessons van recórrer els carrers de la capital, de les ciutats i pobles del regne, reunint gent pel seu exèrcit, i al peu de les Muntanyes Roges es van trobar per la batalla. Cada exèrcit tenia la gent del poble armada a primera fila, i darrere els bessons i les respectives corts, dirigint. Els bessons van ordenar als seus exèrcits que anessin a matar l’enemic. La gent va dubtar uns segons. A l’exèrcit de l’altre bàndol hi havia familiars, amistats, gent coneguda als quals no volien cap mal. Les ordres, però, s’havien de complir, així que els exèrcits van començar a avançar pel camp de batalla, un cap a l’altre. Els exèrcits avançaven poc a poc, vacil·lant, però lentament el dubte es va convertir en decisió. Els bessons i les seves corts observaven des de la rereguarda, espectants. Quan els exèrcits es van trobar, però, ningú va alçar la seva arma per atacar, sinó que els guerrers i les guerreres es van creuar, saludant-se molt discretament i van seguir el seu camí. Els poderosos es van quedar glaçats al veure que l’exèrcit enemic avançava decididament cap a ells sense ningú que li oposés resistència. Van intentar fugir, però no hi van ser a temps. Els bessons i les seves respectives corts van morir a mans dels exèrcits, que havien complert amb les ordres que havien rebut.
Després d’aquella guerra, la més curta que Tellus hagi vist mai, la gent de Conan va renunciar als monarques, i van començar a organitzar-se en el que acabaria sent el Consell de Conan, un grup de representants de totes les comunitats de la zona.

Comentaris

  • Falsa crònica[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-06-2019

    M'ha agradat molt aquesta crònica, escrita com si fos real, com d'un regne existent.
    Aprecio la ironia i el sentit social: les aspiracions de poder, les intrigues, el desig de la població que no vol morir per bestieses.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mateu JHayber

4 Relats

5 Comentaris

1514 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
En Mateu J'Hayber deu el seu nom als seus amorosos pares, i el seu cognom a una marca de calçat esportiu que des dels 9 anys sol lluir als seus peus.

Entre les seves aficions hi ha passejar per Barcelona (o per on sigui), jugar a jocs de taula i a videojocs, construir amb Legos, mirar pel·lícules, llegir i també escriure una mica.

El seu gran heroi ha estat, és i serà el mestre jedi Obi-Wan Kenobi, i està enamorat bojament de la literatura i la filosofia d'Ursula K Le Guin.