Els barbers

Els barbers modestos cobraven 1 xavo i els de categoria 1 quarto equivalents respectivament a tres xavos. A pagès pagaven amb ous 1 ou cada servei: con que reunien una gran quantitat d'ous les mullers els anaven a vendre al mercat. Al born de Barcelona al temple de Santa Maria hi havia el racó de les barberes on es posaven les esposes respectives a vendre els ous a la ciutat. La gent els comprava amb una certa preferència d'altres ouetaries perquè aquella mercaderia era com el fruit d'un treball ben guanyat i ben vist per a tothom.

Els barbers havien estat antigament a la Rambla agradava afaitar-se a ple aire . a Barcelona el llocs típics dels barbers havia esta la Rambla, més modernament a la esplanada que s'extenia davant de la vella ciutadella. Si el client preferia estar de cara al sol el barber hi estava d'esquena i aquest havia de pagar més perquè el senyor estava menys molest ja que el barber li tapava el sol.
Les cadires de boga dels barbers eren colocades entre mig de les rodes dels corders
Es fiquen en un laberint i més d'una vegada quan eren afaitats metre el client seia tranquil·lament es trobava el coll entortolligat per una corda que s'havia escapat del pagès que la sostenia, de fet aquells barbers parléssim i murmuressin que aquells corders no paressin de cargolar i nasqués aquella frase simbòlica a l'esplanada de


EMBOLICA QUE FA FORT



Els barbers també tenien el do de talla la boira i les pedregares tan sols encarant dos raors encreuats en front les nuvolades i tot remugant unes oracions especials ho feien al peu de la porta dels seus establiments, així que veien un núvol perillós .
El barber que tenia més clients pagesos, era com una mena d'agraïment per haver salvat les collites. I deien:


QUE EL BARBER DEL PORTAL NOU
AFEITAVA PER UN SOU