Els animal també tenen sentiments

Un relat de: Queca

Segle XXI. L'Era de la civilització i el progrés. En el nom de la ciència i la investigació es cometen crims terribles. Els animals són arrancats dels seu hàbitat natural per a ser sotmesos a cruels experiments.
El regne animal es vau amenaçat per una espècia que, el principi dels temps, només depenia d'ell per poder sobreviure, però que el desenvolupar tota la seva capacitat intel·lectual es va arribar a convertir en la bèstia més cruel que trepitja la terra. Es fan experiments espantosos per a vendre substàncies tòxiques i veure l'efecte que provoquen en el sistema nerviós. Es practica la vivisecció, la separació dels músculs en viu, i els animal pateixen una llarga i lenta agonia. El resultat d'aquests brutals experiments és la mutilació dels animals, la mort i la violació.
Els que estan darrera tot això converteixen als animals en carn de canó, i el pitjor de tot plegat, és que en surten impunes.
Segle XXI. Sí. L'Era de la civilització i el progrés? Em penso que no. Com podem dir que som civilitzats i que avancem cap endavant, quan no respectem les demés formes de vida?
Els que experimenten amb ells ens expliquen la història de que són espècies inferiors. I què? Qui ho diu? Quin dret té l'home a sacrificar un animal per al seu propi benefici?
Però no només atemptem contra el regne animal per poder veure l'efecte que causa aquella droga, o per veure si aquest fàrmac té algun efecte secundari, si no que a més a més, els maltractem i els depreciem.
Quan arribi Nadal, les botigues d'animals es fregaran les mans veient les vendes que aquesta època festiva comporta. Vindrà la típica família que vol regalar un cadell al seu fill perquè pugui jugar. Aquell gos que veuen darrera d'aquella urna de vidre va ser separat de la seva mare només néixer, i no ha vist res mes que les lletges cares que s'enganxen al cristall per observar-lo com si fos un pallasso de circ. Aquell cadell no ha sentit res més que el fred que desprenen aquelles gèlides parets de vidre, i el seu únic desig és que una família l'adopti i li doni l'escalfor i l'afecte que no coneix. El seu desig d'adopció es compleix. Una família se l'emporta i li dóna una llar. En aquella casa hi ha un nen petit. Un nen que espera ansiós la seva arribada i que només vol jugar amb ell.
Passen els mesos, i aquell cadell va creixent. Ara ja és massa gran per a jugar amb el nen. Té massa força i li podria fer mal. Es passa el dia lligat a un arbre, veien com el nen el va oblidant, mentre juga amb els seus amics al jardí. Ell es mor de ganes d'anar-hi també, però una freda cadena de ferro el reté. Ja hi som. Altre vegada limitant la seva llibertat. L'estiu comença a escalfar, i la família ja fa plans per a les seves merescudes vacances després d'un any de treball. El gos els escolta des del seu arbre. Ja se l'ha fet seu, després de compartir tantes hores amb ell. Jamaica, Puerto Rico, Suïssa, Berlín... Què sent? L'anomenen. Però no li diuen per seu nom. El relacionen amb alguna cosa que no sona molt bé: Problemes.
L'home de la casa surt al jardí. El gos no acaba d'entendre el que està dient. Sembla que ell també se'n va de viatge. El cadell mou la cua content quan veu que el deslliga del seu arbre i el puja al cotxe. Se'n van. Viatgen una bona estona, fins que el pare de família atura el vehicle. Alguna cosa va malament. Allà només hi ha carretera. El gos baixa content de que el treguin a passejar. Al cap d'una estona el cotxe torna a arrancar. Inicia el viatge de tornada. El cadell s'ho ha passat bé, però hi ha una cosa que no entén. Què fa ell allà? Per què el seu amo l'ha deixat? Comença a caminar. Ensuma. Busca sense rumb la seva antiga llar. Però no està sol. Milers de cotxes passen pel seu costat, sense ni tan sols aturar-se. El veuen vagabundejar darrere els vidres xops de la pluja que ha començat a caure. Passen indiferents de llarg, sense fixar-se en la mirada perduda d'aquest. Ja estan acostumats. Cada dia en veuen un de nou, i tots pensen el mateix: "Pobret", però no fan res al respecte. Tenen massa pressa. Això és una autopista. El cadell creua imprudent l'ampla carretera. Un camió s'acosta a gran velocitat. En menys d'un segon s'acaba el seu turment. Aquest és el destí de la majoria dels animals abandonats. No els espera una altra cosa que no sigui servir com a carn de canó, protagonitzar baralles en clandestinitat o morir sota les rodes d'un camió. I no és el final. Demà passarà el mateix en un altre lloc. Com pot ser algú capaç d'abandonar, a un amic tant lleial, sabent com acabarà? Com es pot maltractar a un animal? Suposo que la resposta és perquè hi ha molta gent irresponsable, i que està falta de sensibilitat, però tot i així, és impensable arribar a aquests extrems.
Els que governen no es cansen de dir que vivim en un món just. Llavors perquè tanta impunitat davant l'experimentació i els maltractaments?
Els animal no poden protestar, però nosaltres sí. No ens quedem passius davant tanta crueltat i responguem al seu crit d'auxili.

Comentaris

  • Ai, Queca...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-08-2005 | Valoració: 10

    que em fas plorar... I és que em fa tanta ràbia tot això! El teu escrit hauria d'estar penjat per les parets i pels diaris, perquè tothom sabés el què és.

    M'has fet cuare llàgrimes. El meu gos era un d'aquests. El vam recollir, i ens va donar tants anys de vida, d'alegria, d'agraiment,... i m'has emocionat.

    És un relat dur, directe, com ha de ser. Les persones han de prendre consciència. Els animals són també éssers vius, també tenen sentiments, i parlen a la seva manera, i pateixen, i tenen gana i set i fred,...

    T'agraeixo molt aquest relat. Has tocat un tema que sempre em posa els pèls de punta.

    Et felicito per la crítica.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Tristesa[Ofensiu]

    Un relat dur i concís però, malhauradament, cert del tot. No hi ha dret el que està passant amb els animals. I el pitjor és que canviar-ho sembla impossible. Ja sé sap que la majoria de la gent...
    A mi també m'afecta el tema taurí. No suporto les vexacions que aquests pobres animals pateixen per divertir un pocs desassenyats que l'únic que mereixen és trobar-se en la pell del toro, a veure si d'aquesta manera se n'adonen del que estan fent.
    CAP TORTURA NO ÉS CULTURA!!

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

192837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".