ELS ÀNGEL-ETS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Raquel als anys seixanta , a finals això si la mare li va semblar que potser seria hora d´anar aprendre a cosir una mica. Llavors saber cosir er quasi tan imprescindible com saber matemàtiques. La mare la va acompanyar a una modista que tenia fama al poble de ser bona cosidora i també bona persona.

La Raquel no li agradava gens les tasques pròpies de la llar i menys cosir. En veure la mare atrafegada en sorgir mitjons dels seus germans i en fer alguna que altre vestit per ella, li entrava com una mena de desagraït i es deia. El dia de demà jo no faré aquestes , jo vull ser pilot d´aviació. Com m´agradaria volar!. Però no fer d´hostessa això de portar begudes als viatgers és com ser una mica minyona, jo seré pilot , com en dic Raquel!.

Però com que la mare ja havia donat la seva paraula de què aniria a aprendre a cosir de mala gana una tarda de Juliol, en lloc de llegir els seus llibres i deixant de banda els somnis de volar es va presentar a casa la Soledat.

La Soledat era una dona d´uns cinquanta anys mal portats amb cara d´amargada. Allà hi va trobar la majoria de les seves amigues i això la va animar una mica.

Després de les presentacions la dona la va fer seure en una cadira al voltant del cosidor. Li va donar una fusta i li va dir que passes punts a una peça de roba que la Raquel va veure era una faldilla. Passar punts era facil i no li va costar gaire, però s´avorria com una ostra. Així va passar una estona. De sobta el campanar va tocar les cinc de la tarda. La Soledat va deixar el que estava fent i va dir a les noies que deixessin la labor.

La Soledat va posar aire de recolliment i va començar a dir com si pregues , el següent:

Les hores cauen en terra, els àngels clamen al cel . Una hora menys de vida, una hora més a prop de la mort. Resem tres avès maries.

I així ho varen fer.

La Raquel va pensar que era costum en tocar les cinc de la tarda i no va dir res, però inevitablement va arribar les sis de la tarda, i altre volta la dona va tornar a resar

Les hores cauen en terra, els àngels prega'n al cel. Una hora menys de vida una hora més a prop de la mort. I les tres avès maries de costum.

Llavors la Raquel ja estava una mica mosca, però no deia res..... I va arribar la set i altre volta la mateixa cançó.

Les hores cauen en terra, els àngels ploren al cel, una hora menys de vida i una hora mes a prop de la mort. I les tres avès maries.

Al cap d´un quart d´hora era hora de marxar. La Raquel es va prometre no tornar a posar els peus. Estava mes que farta d´angelets.

Un cop a casa va dir a la mare.

Mira mare el que he après i li va recitar la lletania de la dona. També li va dir, mira mare no sabre cosir però no hi vull tornar més crec que tampoc n´aprendria mai. Saps que, millor m´ensenyes tu a cosir un botó i santes pasqües. Si al final el que jo vull ser és Pilot d´aviació. I estic tipa d´angels ploraners.

La mare es va mirar la nena de dotze anys i es va dir, que quin mal rotllo! pobra nena recordar-li cada hora que es tenia de morir. Millor és quedes a casa i si no sabia cosir doncs tampoc passava res.

La Raquel no va ser pilot d´aviació però sí que va ser Veterinària i de les bones . Ara treballa en un zoològic i te cura d´elefants i tigres, ara mai va aprendre a cosir.

Comentaris

  • Les teresines.[Ofensiu]

    La història m'ha agradat força pel seu rerefons de post guerra, com diu el gat vell d'en Poblet. Ara bé no la trobo gens per a riure com diu l'emmascarat personatge que es fa dir "Karin. Es clar que cadascú és lliure d'opinar a la seva manera, fins i tot és vàlid riure's d'un mateix si encara que sigui de manera encoberta...
    Això si, he de remarcar-te que hi ha una paraula o forma de dir que esguerra tot el relat en conjunt. I és quan poses en boca de la mare l'expressió: Quin mal rotllo!. Perquè dubto que una mare de post-guerra, les nostres àvies per a ésser més exactes, fer servi aquesta modalitat de dir, pròpia de l'argot del jovent d'avui en dia i no pas d'aquella època .

  • Ostres ![Ofensiu]
    Karin | 06-09-2017 | Valoració: 10

    Quin tip de riure. Tens imaginació noia

  • Ostres ![Ofensiu]
    Karin | 06-09-2017 | Valoració: 10

    Quin tip de riure. Tens imaginació noia

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.