Els amics se'n van

Et deus sentir trist. Deu fer ràbia veure que s'emporten a aquells a qui tant has estimat, i amb qui has compartit tantes anècdotes...

Però... aprofita'ls mentre hi són!!! No pensem en el que pot passar... no pensis en que potser algun dia ja no hi seran... perquè el temps va passant, i moltes sorpreses ens esperen pel camí, i no és bó anar-se lamentant per un final que encara trigarà a arribar...

Gemm@

Ainoa, feia temps que et devia comentaris salutacions i avui m'he decidit. Com que les teves poesies són curtetes, te n'he llegit uns quantes.
He començat per la del Pare, és trista (com li toca), i apunta un problema difícil de resoldre. El meu pare es va morir de sobte, no li vaig poder dir ni fer res.
El de la Família, no sé si està relacionat amb el priemr o no. De vegades, els més propers poden ser enemics aferrissats. També pot ser un mateix, que s'ho pensa.
Els Avis i el Fillol són més dolços (com l'angelet de la foto, que diuen més avall) i encoratjadors.
I aquest, dels amics que se'n van, em fa pensar que ets molt joveneta. Com pregunta el Vicenç, en un dels poemes sembla que et diguis n oi, però jo crec que ets noia i jove.

Les teves poesies són tendres i sentides. També et voldria avisar qeu vigiléssis l'ortografia i la semàntica. Però el que fa bella un apoesia és el sentiment que s'hi posa.
Un petó
Glòria

es un relat molt dur pero realista.No se el que es deu sentir pero segurament molta tristesa i ganes de viure mes intensament la vida i no desaprofitar cap moment d'ella.(es una idea que tinc) i aquest relat en potdonar moltes a pensar.
m'ha agradat molt.
et seguire llegint
adeú!
PD= gracies per el comentari, m'ha donat anims

Jo t'ho puc dir. Però ara no ve al cas. Només assegurar-te que, tal com preveus, és dur. Però el que cal és no abandonar-se en la tristor del buit que sentim, sinó mirar endavant i pensar que encara ens queda vida. Vida durant la qual podem recordar sempre els nostres amics.

Salut!

I endavant!

LLIBRE

però és cert. Del camí moltes vegades te'n dónes compte quan després de molt caminar, et gires i veus tot el que ja has avançat. Viure l'ara amb totes les forces és el lema que cal retenir.

Vicenç

ens porta a viure aquestes situacions al llarg d'ella. No hem de pensar pas en el desenllaç, sempre mirant endevant,

Segueix escrivint! Segueix endevant!

ens porta a viure aquestes situacions al llar d'ella. No hem de pensar pas en el desenllaç, sempre mirant endevant,

Segueix escrivint! Segueix endevant!