Els amics d'estiu

Un relat de: maRia

Perquè aquells camins i aquells dies viscuts, les sensacions i les amistats, les recordaria per molt de temps. Les mirades. Les estones plegats. Els matins, les nits. El matí, la tarda. En aquell estiu havia descobert unes persones genials que no volia perdre per res del món, i que es moria de ganes de tornar a veure. De tornar a passar estones junts, de recórrer més senders, de fer més el boig, de passar-s'ho bé. Al principi no s'ho pensava, però ho trobava a faltar, els trobava a faltar. A ells, al lloc...a tot.
Però d'una cosa sí que n'estava segura, i era que faria el que fos per tornar-los a tenir al costat i a veure'ls. I és que... se'ls estimava, eren les millors persones que havia conegut mai, i tot en un estiu.

Comentaris

  • els amics d'estiu...[Ofensiu]
    maricel | 04-01-2009

    que en fariem sense aquets?
    amb aquest relat m'hi sento molt identificada, perque jo també tinc els meus amics "d'estiu", perque per cuestions d'estudi he d'estar lluny de la meva terra, i si, jo també anyoro tots aquells dies al seu costat, i no hi ha dia que no pensis amb ells, i et moris per tornar a viure aquell juliol, aquell agost.. i el desig de veure'ls de nou, es tant gran que t'agradaria que els mesos es convertísin en segons per abrasar-los el més aviat posible

l´Autor

Foto de perfil de maRia

maRia

5 Relats

5 Comentaris

4414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75