Cercador
Els amics de la iaia
Un relat de: Frèdia- Compartir:
L'àvia va llegar-li tot el patrimoni amb la condició que no es desprengués del vell casalot on havia viscut fins a la mort i on havia concebut una filla. Del pare, ningú no en sabia res. El besavi, que no estava per romanços, l'obligà a sotmetre's a un exorcisme per por que no es tractés d'un esperit del més enllà. Aquella història familiar sempre l'havia encuriosida, i ara, amb les claus a la mà, se sentia neguitosa pel fet de prendre possessió del seu reialme.
Va avançar les vacances. En arribar a la casa, obrí de bat a bat portes i finestrals per foragitar el resclum, airejà matalassos i cobricels i ventilà els armaris, cau d'arnes, i els proveí d'una dosi infal·lible de càmfora per enverinar els estadants. A la cuina, s'enfrontà amb una comunitat d'escarabats que compartien allotjament amb una legió de formigues fornides, ben arrenglerades, que desfilava pels prestatges del bufet. La lluita amb la columna enemiga, la deixà desesmada. Tant, que s'ajocà damunt del llit i s'adormí.
En despertar, es mirà el sostre i se li escapà un xiscle. Un llangardaix desdenyós la mirava amb ulls tenebrosos, immòbil, ben repapat, com si el sostre fos seu i estigués disposat a defensar-lo fins a l'últim alè. L'escombra no l'atemorí, ni la pala de cavar l'hort. Res. El llangardaix desvergonyit li fitava la pitrera sense immutar-se. Ja tenia la mànega apuntant-lo quan ell decidí llançar-se al buit amb tal punteria que se li arrapà a l'espatlla, des d'on la visió dels seus pits era, altrament, més nítida. Va ser llavors que recordà la iaia. Ben mirat, potser sí que era bruixa, i vés a saber quantes sorpreses no l'esperaven abans que es fes negra nit: rates, gats negres, òlibes... Potser li aniria bé comptar amb un company d'aventures. Es mirà el llangardaix i li digué: "Quedes adoptat, Daix." I en Daix, sense apartar la vista de les protuberàncies femenines, exclamà: "Abans m'hauràs de fer un petó." La inesperada resposta li glaçà la sang. Aleshores, horroritzada, es preguntà per la vertadera naturalesa dels insectes massacrats.
Comentaris
-
Potser el copèrnic és un bruixot[Ofensiu]nuriagau | 07-05-2011
Potser per cosa de bruixeria, mirant els darrers comentats, m’he trobat aquesta història que t’acaba de comentar el copèrnic (precisament jo vinc de la seva pàgina) i he decidit aturar-me aquí.
Un relat en què ens demostres una gran riquesa lèxica i una gran imaginació, Fredia. Una breu història en què no m’agradaria fer de protagonista. Sento pànic per tota mena de cuques, insectes i rèptils. No vull ni pensar què faria amb tots aquests amics de la iaia.
Aquesta història la vas escriure ja fa quatre anys per a un repte. M’ha cridat l’atenció que haguessis triat un llargandaix com a protagonista per a un relat en què el jutge era l’Hergè. Tenia alguna intenció?
Ens seguirem llegint,
Núria
PS: A veure si coincidim en algun repte, eh?
-
M'ha costat de trobar... [Ofensiu]copernic | 07-05-2011
un relat sense comentar (per mi, vull dir).Aquest és diferent pel que fa a la temàtica però excel.lent pel que fa a l'escriptura. Precis, amb paraules escaients, fins i tot alguna una mica rebuscada crees ràpidament l'ambient gòtic oportú per la desfilada d'elements màgics o inquietants. El punt de vista del llangardaix mirant la pitrera l'he trobat fantàstic doncs demostra fins a quin punt el nostre llegat cinematogràfic se'ns fa ben present, amb aquest picat i contrapicat, fins i tot escrivint. Un text molt efectiu que palesa la mà ferma de l'escriptora i la versatilitat que només es pot demostrar quan els fonaments literaris són sòlids. Una abraçada d'admirador a admiradora!
-
Sensació estranya[Ofensiu]portuguesi | 09-03-2007 | Valoració: 4
El teu relat em deixa un mal regust. No és que estigui mal escrit, però és angoixós.
Però t'animo a seguir escrivint. -
molt agraïda pel teu comentari[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 18-02-2007
tan ben elaborat i amb tant d'afecte...
t'agraiexo tant els aspectes en positiu coom els advertiments que tindré en compte.
M'ha agradat molt tenir-te de companya de grup...una abraçada d'agraïment!
Quan al teu relat, trobo que és tendre , irònic i un xic divertit, en clau d'humor, vull dir, dels que m'agraden a mi, i molt intel.ligent. Et felicito de tot cor, i a reveure, espero! -
***[Ofensiu]Lilith | 05-02-2007 | Valoració: 10
Trobo el relat perfecte en la forma i carregat de grans dosis d'humanitat. Des d'una realitat màgica m'has reobert un interrogant sobre la crueltat humana envers els animals, encara que aquestos siguin "simples" insectes. Destaco l'encert de certs detalls que donen versemblança al relat i d'altres que enceten preguntes subtilment. Un grapat de paraules belles que diuen alguna cosa. Un plaer llegir-te, noia.
-
La sortida a escena...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 27-01-2007 | Valoració: 10
dels personatges em sembla magnífica, així com el desenvolupament del relat i les dosi ben aplicades d'humor i de misteri. La riquesa de vocabulari i l'acurat estil fan la resta, on s'hi afegeix un toc d'originalitat que ho acaba d'arrodonir.
Com sempre que et llegeixo, la impressió que em deixes és la d'haver llegit només un trocet d'una obra molt més gran, tot i que també podria ser que el desig de llegir-te intervingui força.
Una abraçada ben gran, Fredia -
Embolicant....,[Ofensiu]rnbonet | 23-01-2007 | Valoració: 10
...embolicant amb l'herència, els treballs de quasi 'una Heracles pagesa' : treballs al casalot, als dormitoris, a la cuina, a l'hort,...(ai! què cansat estic!) ens encolomes un final...de conte, preciós, encantador, inesperat.
El llenguatge és deliciós i el ritme, diabòlic. Els tocs d'umor, oportuns. Bon repte!
Salut i rebolica! -
Fredia[Ofensiu]gypsy | 21-01-2007
vaig llegir el relat quan era presentat al repte i em vaig fer un tip de riure, sobretot quan surt el llargandaix mirant-li la pitrera. Però quan es posa a parlar i li diu: "abans hauràs de fer-me un petó", em vaig trencar de riure (sí, ja sé que és una expressió de barbarisme, una castellanada traduïda), m'encanten els relats estrambòtics on els animals parlen.
Ho sento, no et puc fer, un comentari per canviar cosetes, perquè no tocaria ni una coma. Mala sort!
smuakkksss
gypsy -
la nota[Ofensiu]molekula | 21-01-2007 | Valoració: 10
Havia oblidat puntuar
-
màgradaria saber-ne més per exigir-te més[Ofensiu]molekula | 20-01-2007
He arribat a tu al llegir un comentari teu a un altre autor (com acostuma a passar per aquí a relatsentatala). Uff, tens un nivellàs!! escriguis el que escriguis ho faràs amb una qualitat formal del tot inqüestionable. D'aquesta manera, et pots concentrar més en altres temes com podrien ser el contingut i la mesura. Segons la meva opinió, que de veritat és molt modesta, en aquest relat que acabo de llegir hi he vist un excés de paraules cultes (per poc habituals) en funció de la mida del relat. Sí, ja sé que el fet d'escriure'l en tercera persona t'ho permet perfectament però per altra banda pot donar la sensació que vulguis demostrar que tens una despensa ben plena (de paraules, és clar). Opino que s'haurien de fer comentaris més exigents als que més bé escriviu i així els altres podrien aprendre més que en el fet de llegir.
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 20-01-2007
les imatges van encadenant-se amb total naturalitat, amb un encaix perfecte... les frases mesurades contenen el què cal... tot el conjunt és armoniós amb un ritme interior què fa fluida la lectura...mantenint al lector en la tensió justa perquè, arribat el desenllaç, esclate un tot d'emocions contingudes i què no caben només en un oooooohhh!!
-
meravellós, meravellós, meravellós...[Ofensiu]l'home d'arena | 19-01-2007 | Valoració: 10
Me-ra-ve-llós.
Ets tu la bruixa, segur, i cada escrit un fetill que encisa.
(D'això, es nota tant que en sóc de vos un fan devot?)
Valoració mitja: 9