Cercador
Els amants
Un relat de: Mikel Andrés- Compartir:
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre m'estenc al sòl i mire al cel.
Ha passat temps, van fent-se anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o aquell record
i rodolen pel meu cap els abraços i besos.
No compreníem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es despertava, de sobta, com un vell huracà,
i ens tombava en terra els dos, ens ajuntava, ens empenyia.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i de paraules mudes, d'aquelles que diuen els dits; de recitals per l'esquena,
taula i vela mentre marxa el tocadiscos i camals mullats.
Mes el nostre amor fou un amor brusc i salvatge,
aguerrit amb l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi férem! La carn vol carn i el llavi llavi, elemental,
mes fins i tot no és just tan fàcil.
La carn vol carn fins que se'n farta. Ignorem moltes coses.
Els idil·lis de Petrarca i els laments de Bécquer.
Després, tombat en terra de qualsevol manera,
comprenc que passa el temps, i que això no deu ser, que qui passa som nosaltres,
que no estàrem en l'edat i tot això i allò de la retrospectiva.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre m'estenc al sòl i mire al cel.
Ha passat temps, van fent-se anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o aquell record
i rodolen pel meu cap els abraços i besos.
No compreníem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es despertava, de sobta, com un vell huracà,
i ens tombava en terra els dos, ens ajuntava, ens empenyia.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i de paraules mudes, d'aquelles que diuen els dits; de recitals per l'esquena,
taula i vela mentre marxa el tocadiscos i camals mullats.
Mes el nostre amor fou un amor brusc i salvatge,
aguerrit amb l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi férem! La carn vol carn i el llavi llavi, elemental,
mes fins i tot no és just tan fàcil.
La carn vol carn fins que se'n farta. Ignorem moltes coses.
Els idil·lis de Petrarca i els laments de Bécquer.
Després, tombat en terra de qualsevol manera,
comprenc que passa el temps, i que això no deu ser, que qui passa som nosaltres,
que no estàrem en l'edat i tot això i allò de la retrospectiva.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17666 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org