ELS ALTRES CATALANS

Un relat de: Obulco
*ELS ALTRES CATALANS*
Va arribar primer el meu pare a Catalunya el 1954,jo era a punt de néixer però fins el 1956 no vàrem ser-hi tota la família junta.En Pablo,el pare ja estudiava català amb una gramàtica de Barcino.La nostra petita història és la història d'un barri,Can Vidalet d'Esplugues.Temps de finals dels anys '50,llet en pols a l'escola,el crist entre els dos lladres i salvaconduct per viatjar a Andalusia.Tres famílies vivint en un pis,cadascuna en una habitació,nosaltres 4 persones.Pis de lloguer per fí!Na Estrella,la mare fent classes a nens petits al menjador de casa per treure uns diners doncs el pare amb la seva malaltia no trigaria gaire en marxar,any '62 de la gran nevada.L'Antonio,ja treballava des de els 9 anys a una bóbila,hi havien moltes per ací.El barri es feia gran,nosaltres també.Temps molt durs.Jo vaig començar a treballar als 13 anys.Can Vidalet,ja era part de la ciutat als anys '70,la mili,la dictadura agonitzant,les mobilitazions per demanar papereres!al barri...la democràcia i al 2012 va marxar la persona més estimada,la mare,una estrella més al firmament.Ella va prendre la decisió de quedar-nos a Catalunya l'any '62.Ara al 2014,#volemvotar ser ll*lliures! — a Can Vidalet.

Comentaris

  • Tots els catalans[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2019

    M’ha emocionat el teu relat. En poques ratlles hi ha tota una vida i la de molts altres.
    Jo sí que vaig néixer aquí, i els meus pares, i els meus avis, i els meus besavis, però ep que la meva rebesàvia era de Logronyo!
    Recordo la meva infantessa, els nens que anaven arribant al barri procedents d’uns pobles d’Andalusia que no havíem sentit mai abans anomenar. El mateix dia que arribaven, mentre els adults s’instal•laven en uns “habitatges” que fins feia poc eren corts pel bestiar, la canalla ja començàvem tots a jugar, tant era l’idioma, l’important eren les ganes de córrer, de riure...
    I sí, tot com ho vas explicant tu, penes i alegries, temps durs però bons a la vegada, perquè el que costa es valora molt més.
    Sembla mentida com tota una vida, inclús una època, dècades senceres, poden tornar de cop només amb quatre pinzellades ben donades com tu has fet, transmetent molt perquè es nota que està escrit amb la pell.
    Gràcies!

  • No admès a concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del IX Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ARTS, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs en la temàtica que aquest mes versa del Teatre o la Dansa..

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Obulco

Obulco

11 Relats

15 Comentaris

1604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia: