Elogi de l’horitzó

Un relat de: rautortor

Si acoto els ulls comptant les petjades,
em perdo els matisos de la llum,
el ball dels núvols, el franc somriure
dels estels i els adéus del capvespre.

Si miro el cel, no veig els camins
per on es mou la vida a pleret,
ni els solcs prenys de puixança i promeses;
ni l’ombra que, obseqüent, m’acompanya.

Ni sòl ni cel, em plau l’horitzó,
la fita on neixen l’alba i la nit,
on puc arrenglerar tots els somnis
i contemplar-los sempre de cara.

Comentaris

  • Un poema propi de tu.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-04-2017 | Valoració: 10

    Sempre original , sempre correcte, ben treballat i amb un vocabulari ric i escaient.
    És un tema molt interessant perquè el cel no ha d'excloure la terra, per tant hi ha d'haver espai per ambdós. És allò que diuen "Els peus ben ferms a la terra i el cap al cel".
    Records

  • Preciós[Ofensiu]
    llegiresviure | 25-03-2017 | Valoració: 9

    O sigui, ni mirar al terra, ni mirar als núvols, mirada sempre endavant i avançant cap a un horitzó al que mai arribarem, perquè l'important és el camí.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

113 Relats

365 Comentaris

51686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.