Elogi de l’horitzó

Si acoto els ulls comptant les petjades,
em perdo els matisos de la llum,
el ball dels núvols, el franc somriure
dels estels i els adéus del capvespre.

Si miro el cel, no veig els camins
per on es mou la vida a pleret,
ni els solcs prenys de puixança i promeses;
ni l’ombra que, obseqüent, m’acompanya.

Ni sòl ni cel, em plau l’horitzó,
la fita on neixen l’alba i la nit,
on puc arrenglerar tots els somnis
i contemplar-los sempre de cara.