Cercador
Elogi a el pi de Formentor
Un relat de: Cor net- Compartir:
Mon cor admira uns versos! Tan purs com llum del dia,
més bonics de l'albada, més forts que el mar rabiós,
destil·len ses paraules la llibertat eterna,
i du a les ments despertes l'essència lluitadora,
com llur revelació.
No guaiten pas ses lletres la grandesa amagada;
ni veuen ses paraules sa bellesa sublim;
més ell donà la vida a aquests versos tan grans,
i els dotà d'energia, de gràcia i molt d'encant,
per fer-los més bonics.
Quan un grup de paraules fan néixer un sentiment,
no hi ha persona humana que ho pugui derrotar;
posat que tot ho esquiva l'emoció d'estimar,
o la felicitat divina que arriba en despertar
l'exaltació fidel.
El cor de nostra terra inspirà aquests versos,
i els hi donà la forma un savi intel·ligent,
que ajuntà son cor i ment per fer-se poderós,
i per trobar una musa en tot el firmament
que el pogués inspirar.
Però no tothom pot arribar a son gran art
i culminar un poema tal com ell ho faria
per això jo, humil, espero que ell inspiri,
les últimes paraules, del seu propi elogi,
gran mestre de la vida!
l´Autor
10 Relats
11 Comentaris
12132 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona al desembre del 1991. Sempre m'ha agradat deixar volar la imaginació, i plasmar-ho en escrit. i he trobat en els poemes la millor manera de fer-ho, ja que és molt més que un conjunt de paraules, i em fascina la poesia.Actualment curso 1r de batxillerat en la modalitat científica, en una escola amb nom de poeta, Costa i Llobera, on cada dia descobreixo mil coses noves i adquireixo amb comptagotes una experiència que plasmo als meus poemes.
Malgrat tot prefereixo llegir narracions!
El meu llibre preferit és la història interminable de la que vull posar un fragment relacionat amb els poemes.
Ja no poden explicar res, han perdut la parla. Per això he inventat aquest joc per a ells [...] totes les històries del món només consten de vint-i-sis lletres. Les lletres són sempre les mateixes, només en canvia la combinació. Amb les lletres es fan paraules, amb les paraules frases, amb les frases capítols i amb els capítols històries. Mira, què hi diu aquí?
En Bastian llegí:
HJKSG BVXKBJHN
GBHVIUBSJ
MZBFTQUWISGJH
AFBVBVAGG
LLABFVUYVSGHU
GBVSSGFSNBJQPV
MAKHHFPOSÇ
-Sí, rigué l'Argax sorneguerament- la majoria de les vegades és així. Però quan s'hi juga molt de temps, any rere any de tant en tant surten per casualitat paraules. Paraules no gaire enginyoses però paraules al capdavall. Espasmespinacs, per exemple, o botifarraraspall o pintacolls.
Tanmateix si s'hi juga cent anys, mil anys, cent mil anys, un dia o altre, casualment, sortirà amb tota probabilitat un poema. I, si s'hi juga eternament llavors hauran de sortir tots els poemes, totes les històries possibles i també totes leshistòries de les històries i fins i tot aquesta història en la qual precisament nosaltres estem parlant. És lògic oi?
-És horrible- va dir en Bastian.