ELLS

Un relat de: jomagi
Mentre recollia la roba del terrat (la dona l’estén i jo si és posa pesada la recullo) vaig notar un lleu cop al cap, just per sobre l’orella dreta. Vaig pensar que hauria estat una mosca saballonera o un borinot. No vaig fer-ne més cas.
Quan ja em retirava amarat de suor pel sol canicular d’aquell migdia d’estiu, vaig adonar-me’n que a uns metres d’on vaig sentir aquella col•lisió, al terra roent del terrat i prop de la barana, hi havia una xapa de tap de cava.
Vaig pensar, que rar és que algú l’hagi fet arribar fins aquí dalt, el terrat d’un sobreàtic?
M’hi vaig atansar... La meva curiositat inicial és convertí en sorpresa. D’aquella mal anomenada xapa d’un color gris rosat extremadament brillant, en varen sortir tres imperceptible homenets, d’uns quatre o cinc mil•límetres d’alçada...
Sort que duia les ulleres de llegir, això va permetrem atansar-m’hi frec a frec.
Vaig poder observar amb molta dificultat que anaven vestits d’un color taronja metaŀlitzat... però això no fou tot. Aquells homenets em deien quelcom, però jo sols sentia com el brunzit d’una conversa de mosquits (pobres, segurament ells se’ls fonia la gargamella de tant cridar com uns desesperats), vaig atansar-hi amb molta cura de no fer-li’ls mal l’orella esquerra, on hi porto instaŀlat l’audiòfon...
Sort de que en la terrassa del nostre sobreàtic el silenci és força atenuat, vaig entendre relativament bé el que em demanaven amb desesper...
M’explicaren que en una mala maniobra per evitar els filferros d’estendre la roba i després de topar amb el meu cap, caigueren al terra i ara no tenien manera d’engegar el motor... Sense deixar-me que els parles, varen demanar-me que un cop retornessin dintre d’aquell insòlit vehicle, provocarien un petit espetec, moment que jo amb rapidesa hauria de agafar aquella petita xapa, vull dir andròmina, i llençar-la amb força daltabaix del sobreàtic.
Així vaig fer-ho. En un principi vaig témer que s’esclafarien al carrer, però no fou així; vaig observar amb certa dificultat, que després de deixar anar un petit rastre de fum, remuntaren cel amunt com uns esperitats...
Vaig entrar el cabàs de la roba i de nou amorrat a l’ordinador. Estiu, calor, feina i sense vacances. Collons quin fàstic !...

Comentaris

  • Bona ficció [Ofensiu]
    Gardenia | 12-10-2015 | Valoració: 10

    D'aquì en davant miraré amb de ben a prop les tapes de cava.
    M'agrada molt.