Ells, tots sols, ja s'espavilen...!

història brutal i real, molt impressionat, pel retrat que fa de nosaltres mateixos.
Molt bé!!

L'escriptura és fresca i això és molt bo en els dies que corren. A més, la història és intrigant. La forma d'escriure-la fa que el lector vagi veien poc a poc de que va tot, i no és fins al final que ho descobreix.
A mi personalment m'ha deixat un bon gust de boca.

Abans de comentar-te el text, et comentaré el comentari que m'has deixat a "la nostra lluna". És el comentari més llarg i més instructiu que havia llegit mai. Gràcies per corretgir-me les faltes, normalment, quan entrego un text, la professora només me les marca, però tu me les has explica't i crec que això, em servirà de gran ajuda ja que a partir d'ara, m'hi fixaré més.
Hi ha algunes coses que dius en que et dóno la raó, però hi ha d'altres en que discrepo. Potser el que tu trobes com un "error" està fet a propòsit, per exemple alguna coma que a tu no t'agrada o al final, que em dius que substitueixi el "nostre" pel pronom feble... No sé, a mi això ja m'agrada així i no ho canviaré. Crec que és un recurs que faig servir en molts dels meus relats i ja forma part del meu "estil". De totes formes, moltes gràcies per dedicar-hi tant temps amb el meu escrit, el teu comentari m'ha ajudat molt i m'ha agradat ;). No pensava que dels meus relats se'n pogués extreure tanta informació...
Per cert, el text és totalment inventat, no he viscut ni conec a ningú a qui li hagi passat, per tant a la pregunta "Has provat mai d'escriure ficció?" et responc que sí...

El teu text és molt bo, divertit i original, No em dedico a comentar-te'l tant com ho has fet tu, perquè jo no en sé tant. Però m'ha agradat molt. Molt bo, molt bo. Petons!

b#NaT#b

He entrat al relat i he llegit -abans de posar-me a la feina- la columna de la dreta. He començat doncs amb la intenció de complaure't i fer-te observacíons. D'entrada, semblava evident: la visió d'un animalet maltractat per humans; aviat te n'adones que no, que la cosa no va per aquí, i comences a fer hipòtesis sense saber ben bé a on agafar-te perquè res t'acaba de lligar; i el final resol els interrogants del lector i fa gràcia, i et remet al principi: no, si ja ho deia que eren monstres... L'he rellegit, per veure com ho has muntat, i no tinc cap observació. Potser algú més acostumat a la crítica -en el bon sentit de la paraula...

...la visió 'animal' que ens presentes de l'home, vista des d'un altre angle que l'humà (No sé si m'he explicat bé). O siga, que uns altres essers ens poden 'confondre' amb qualsevol altra espècie d'animaló terrestre. Després de tot, som això: animals (pertanyem en aquest 'regne de la natura').
M'ha semblat excessiva la utilització dels punts suspensius. L'únic retret que puc fer-te.

Salut i rebolica, membre del "club dels no protestants"!