ELLA

Un relat de: Newton
Dedicat a ella, la meva millor amiga, la meva novia, la meva amant, la meva vida...

Ens vam conèixer quan jo acabava de complir els 16 anys. Me la van presentar uns amics de l’institut una nit en què havíem sortit a celebrar l'aniversari del Toni, un dels col·legues del grup. Vam quedar tots en un parc a les afores de la ciutat, recordo trobar-me molt desconcertat, hi havia moltíssima gent, més de la que m’esperava.
Em vaig apropar tímidament a saludar tota aquella gent desconeguda i després vaig dirigir-me al costat d’un dels cotxes en el qual es trobaven els meus col·legues. No van trigar a començar a treure tot l’arsenal de licors: cervesa, vodka, ginebra...
Mai havia sigut un d’aquells nois que agafaven grans borratxeres, en canvi, els meus amics no es tallaven ni un pel, bevien durant tota la nit, tot el que el seu cos adolescent els permetia aguantar.
Sempre vaig ser un d’aquells nois bastant tímids, em costava molt relacionar-me amb les noies, i no destacava pas per tenir un rostre atractiu o un cos atlètic. Sempre que sortíem de festa els amics m’intentaven emborratxar i emparellar amb alguna noia. El resultat sempre era el mateix: jo al principi m’hi negava, ells insistien, la nit transcorria, la noia marxava a casa abans de que jo pogués parlar amb ella i ells ja estaven tan beguts que no recordaven ni el lloc on estàvem.

Aquell dia, el dia de l’aniversari del Toni, m’havia proposat desinhibir una mica i atrevir-me a parlar amb alguna noia. La música del cotxe de l’Adri, el germà gran del Toni, estava posada i jo havia començat a beure un parell de cerveses i un cubata de vodka amb taronjada. El meu cap començava a notar els efectes embriagadors de l’alcohol i el temps semblava no avançar.
La festa transcorria i jo estava una mica begut. En un moment de la nit, va venir en Toni, em va agafar del braç i em va demanar si el podia acompanyar. Li vaig fer cas i el vaig seguir, em va dir que em presentaria una amiga i que estava segur que ella m’agradaria. Em va donar un cop a l’espatlla i em va dir que aquella seria la meva gran nit. Vam continuar caminant i vam arribar en un banc en el qual es trobava un altre grup d’adolescents. En Toni i jo ens hi vam apropar, em va presentar tota la gent del grup i per últim me la va presentar. Em vaig posar molt nerviós en el moment que la vaig veure, el meu cor va començar a bategar molt més ràpid i de cop em van desaparèixer tots els efectes embriagadors de l’alcohol. Va ser amor a primera vista. Ella era prima, molt guapa, el seu rostre era de color blanc i notava la sensació que la seva pell havia de ser tan suau com un mocador de seda. Quan vaig despertar dels efectes hipnòtics que em causava observar-la, em vaig començar a posar nerviós i vaig voler fugir. En Toni em va acabar convencent perquè em quedés i la conegués. Al principi no podia ni mirar-la, em produïa una sensació desconcertant, volia estar amb ella i conèixer-la però al mateix temps volia fugir i marxar a casa a dormir. Era una sensació agredolça que en aquella edat no sabia com gestionar.

Finalment em vaig decidir a fer-ho. Vaig fer el cor fort i em vaig llançar a conèixer-la. Em vaig enamorar de cop, estava feliç, em sentia amb alegria i força, la sang em bullia per les venes i tenia la sensació que el cor em sortiria del pit.
Vaig estar tota la nit amb ella, la millor nit de la meva vida. Mai abans res m’havia fet sentir d’aquella manera, totes les meves inseguretats i preocupacions van desaparèixer, em va absorbir totalment. El sol començava a sortir i em vaig sentir trist, ella marxava però vam quedar en què ens tornaríem a veure el pròxim cap de setmana.
Ens vam veure el següent cap de setmana i durant tot el mes. Durant la setmana només desitjava veure-la. Com més temps passava amb ella, més la necessitava.
La vaig continuar veient, ja no em podia imaginar una vida sense ella. Era l’amor de la meva vida i la meva raó de viure.
Ara mateix estic aquí, ella està amb mi al meu costat, ja no la veig només els caps de setmana, la veig cada dia, a totes hores, necessito sentir-la. No em puc imaginar una vida sense ella.

Dedicat a ella, la meva millor amiga, la meva novia, la meva amant, la meva vida i la meva mort.
El seu nom: cocaïna.

Comentaris

  • M ha agradat pero...[Ofensiu]
    Josep Llop Llop | 27-01-2017 | Valoració: 9

    El pero...es la darrera paraula del relat. Pero tu sabras...Ja se que tambe es la paraula clau i la gracia del mateix...pero, altre cop, tu vals.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Newton

1 Relats

1 Comentaris

110 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor