Ella

Va decidir de sobte que no volia seguir gaudint de la seva sexualitat. Masturbar-se cada dia era cansat, a més, realment no en tenia ganes. S'havia adonat que només ho feia perquè era el que tocava.
Tenint la parella lluny, i sense oportunitat de conèixer a ningú més, havia de fer-ho...perquè era el més normal, no?
Va sortir al carrer. Les parets de l'habitació l'ofegaven. Necessitava sentir l'aire fred a la seva pell. Necessitava respirar la tarda. Necessitava somriure els núvols. Necessitava acariciar l'ambient. Necessitava despullar els silencis. Necessitava amagar-se de la soledat.
Es va posar a caminar. No tenia rumb fix, però la mirada anava a punt concret. Es marcava metes amb les faroles del carrer. Un cop arribava a la seva primera meta, en buscava una altra, i una altra, i així avançava per les grans avingudes d'una ciutat tant desconeguda.
Els cabells s'amagaven dins el barret, i les ungles dins del guants. La bufanda, posada de la manera més característica, foragitava els desconeguts que es creuaven pel camí. Les botigues ja tancaven i es va fixar com, amb les persianes dels comerços mig baixades, la ciutat semblava més avorrida que mai.
No sabia què feia allà. Potser tenir massa temps lliure. Va tornar a recuperar la seva sexualitat. Va tornar a sentir-se culpable per no saber com l'havia de tractar. Jo no tenia necessitats, la seva parella ja no despertava passions i precisament el que necessitava més que mai en aquells dies grisos eren passions. Per què no podia conèixer a ningú? Per què no podia quedar i gaudir d'una nova atracció per algú altre? Tenia ganes de fer-ho... i portar-ho en secret li era igual. Però en tenia ganes!
Va intentar treure's aquelles cabòries del cap. No necessitava a ningú més. Esperaria. En sabia, d'esperar.
Va ser llavors que ho va veure. Des d'un dels edificis perduts d'aquell cantó de ciutat sortien unes llums de mil colors i una música que ensordia de nostàlgia a qualsevol. Era inevitable apropar-s'hi.
Va treure el cap. Els ulls li van recórrer tot el local. L'ambient era agradable. Hi havia força gent, però ningú semblava molestar a ningú. Era una bon lloc per estar acompanyat sense sentir mirades interrogants. Va entrar. Com havia predit, ningú va girar-se per mirar. Es va apropar a l'aparell que emetia aquella música hipnotitzant. Era un aparell vell però que desprenia dolçor. Va mirar al seu voltant i va veure una taula solitària al fons, tocant a una porta on s'advertia que els clients hi tenien prohibit el pas. Va començar a caminar decididament però sense pressa per asseure's.
Va ser llavors que va desviar la mirada cap a l'altra taula. Habitada per una sola persona semblava molt més gran del que era. Es van mirar als ulls. ELLA va caure rendida als seus peus. Era l'aire fred, era la tarda, era els núvols, era l'ambient, era el silenci, era les passions que ella necessitava.
Les portes de l'estança privada van tancar-se darrere la parella. Van fer l'amor com mai havien fet.