ELLA

Un relat de: Quico Romeu
L'herba calenta sota els peus nus la va fer esgarrifar.
Aquell detall, tot i que la trasbalsà, no fou prou com per aturar la seva determinació.
Demà seria tard. El seu amic especial ja no seria al seu costat. El que li regalava una rosa cada Sant Jordi.
Ella vivia a Barcelona des que els seus pares arribaren d'un país llunyà, quan ella tenia just vuit mesos.
Aquí havia jugat, crescut, i ara s'hi havia enamorat.
Però calia tornar al país dels seus pares, doncs les coses, a la família, no havien anat com tots esperaven.
Ara es trobava dalt del penya-segat de Montjuïc, el lloc on es reunia amb el seu estimat per besar-se i parlar del futur.
Va calcular per uns instants l'alçada. Abraçà amb la mirada el mar tan ample i l'horitzó tan lluny.
Pensa en el seu enamorat, tancà els ulls i es deixà anar al buit com l'ocell que abandona el niu per primera vegada.
Tenia setze anys.

Comentaris

  • Concís i expressiu[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-11-2011 | Valoració: 10

    Avui, tot llegint relats, he arribat fins el teu espai per casualitat, una casualitat d’aquelles tan típiques en aquest espai literari.
    Un cop aquí, he decidit llegir el teu darrer publicat i he de dir-te que em resulta colpidor, expressiu malgrat la seva brevetat... o precisament per ella mateixa.

    Demostres tenir una bona capacitat d’expressió amb pocs mots.

    Crec que m’agradarà tornar a passar i llegir altres creacions teves, a veure si sempre utilitzes aquest estil tan concís o vas variant... Després d’aquesta mostra, penso que resultarà interessant llegir-te!
    Tornaràs a publicar aviat?

    De moment, però, t’envio una primera abraçada, per tal de celebrar que avui t’he descobert com autor,
    Unaquimera

  • elbulli | 08-10-2011 | Valoració: 9

    Sí, esta be.

  • Desesperació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-10-2011 | Valoració: 10

    Realment colpidor. Tan breu com intens. No cal afegir gaire coses més. Intensitat narrativa que es dramatitza amb l'edat final. Malgrat tot m'ha agradat. La passió sempre desperta les venes. Una abraçada.

    Aleix

  • per besar-se i parlar de futur...[Ofensiu]
    aromadarç | 06-10-2011 | Valoració: 10

    i entre petó i petó s'acaronaven els cabells i parlaven de totes aquelles coses que farien junts, mentre es miraven als ulls com la primera vegada, d'aquelles coses que només ells dos sabien.
    És una història realment colpidora, jo la vaig intuir certa, és trista sí i mostra com de fràgil pot ser la vida i quan hom no creu que hi pugui haver sortida, el camí del adeu és fa necessari i urgent . fins aviat, Carme

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: