Ella, somriu

Un relat de: blaumar

Somriu,
llavis joves,
corbes fermes
i ulls espantats.

Són blaus, clars
com el migdia,
però trencats.

Canta amb l'alegria
d'un rierol entre rocalls,
però ja assedegat,

Braços prims,
podrien ser elegants.
Mans petites,
nervioses o lletges,
que s'amaguen.

Tots ses ungles
mossegades,
dits de nena
esgrogueïts
de tan fumar.

La roba massa cenyida,
tota la pell tapada
i els pits enfaixats.

Em parla afable
pidolant un sí,
que regalo
sense escoltar.

Somriu.

Comentaris

  • Bonic, molt bonic[Ofensiu]
    llu6na6 | 21-04-2006 | Valoració: 9

    i tendre, el teu relat.

    Dibuixes amb naturalitat el perfil del personatge. Ho fas amb tendresa i això m'agrada especialment

    "canta amb l'alegria
    d'un rierol entre rocalls..."

    quina imatge més bella, Blaumar!

    gràcies pels teus comentaris tan acurats i engrescadors. Ets una joia! I brilles, brilles amb una llum que tot ho transforma en una imatge única.

    Una abraçada.

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

38890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.