Cercador
ELLA NO HO VOLIA AIXÍ
Un relat de: Sebastià ClimentLi costava molt trobar el moment oportú d’anar-se’n a dormir i només de pensar-hi ja s’aterria. Ficar-se al llit era una acció que cada nit li representava un notable esforç i ella s’hi resistia tan com podia fins que el cervell, atent a les necessitats d’aquell cos tan cansat, es desconnectava de la realitat activa i engegava el procés de la son reparadora.
No era una dona poruga ni la solitud en la que vivia dins d’aquella casa vella l’afectava. Una casa que, per cert, semblava tenir vida pròpia. No hi havia cap finestra ni porta que ajustés prou bé i per això el vent, quan bufava fort, aprofitava les escletxes per passar-hi i emetre tota la gamma de sons que anaven des del llastimós i agut udol fins el greu lament de les ànimes en pena, una remor de fantasmagòriques veus del més enllà. D’altra banda, el contrast entre la calor del dia i la fredor de la nit, amb la dilatació i la contracció de parets, teules i bigues, provocava una sèrie de cruiximents, com gemecs de dolor d’un cos ferit.
Era una dona molt activa que no temia ningú ni res l’espantava; ni la feina, ni l’esforç, ni el fred, ni la calor, ni la solitud, ni el vent udolant ni el cruixir de les bigues, ni la foscor de la nit, ni els escurçons, els llops o les guineus ni altres animals que vivien en la boscúria que envoltava la casa. Descansar només era un mot que no significava res, ja que ella sempre havia pensat que aturar-se es començar a morir. Per això no parava mai de tascar i ja des de trenc d’alba que feinejava tot esperant la diària salutació del sol ixent.
Només tenia por d’una cosa que realment l’aterria: la d’anar-se’n a dormir i no despertar a l’endemà. Avui, el sol no se n’ha pogut desempallegar de l’espessa boira que s’ha instal•lat a la zona. L’opacitat d’aquest mantell gris plúmbic, fa impossible que s’esdevingui l’esperada salutació diària. És un dia fosc i trist.
La faç de la dona reflecteix una seràfica serenor. Resta completament vestida, immòbil i ben estirada al llit. Descansa. Ella no ho volia així però, avui, no es despertarà.
Comentaris
-
MUSIcalia[Ofensiu]MUSIcalia | 23-11-2015
Un escrit sublim amb una descripció excepcional de tot el que hi ha al voltant de la casa i dintre d'ella mateixa..
Realment la descripció d'una persona solitaria però, amb empenta i, que no es vol morir.
-
El son etern.[Ofensiu]Frederic | 13-11-2015
Per més que aterri no és pot defugir, potser s'haria de viure amb normalitat.
Acurada descripció de l'entorn.
l´Autor
173 Relats
313 Comentaris
140363 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.sebastiacliment@gmail.com
Últims relats de l'autor
- EFLUVIS DE L'ESPERIT NADALENC
- LA PICADA DEL MOSQUIT
- FOC
- MEDALLES
- LA VALL TANCADA
- O BLANC O NEGRE, NO GRIS
- UNA NIT DESASSOSSEGADA
- LA BOLA DE VIDRE
- EL SEU PRIMER PESSEBRE
- LA BLAU I EL PETIT CAVALL BLANC
- SALES D'ESPERA
- L'EXCUSA PERFECTA
- SOMNIS A MIDA
- NO EM RECORDA PEL MEU NOM
- QUE HYPNO ET POSSEEIXI FINS DEMÀ