Ella l'observa abans de besar-lo

Un relat de: Ogigia
Ets tan jove...
i jo estic tan cansada d'abraçar-me als cossos,
tan cansada
d'acollir alés definitius...

Mira aquesta flor a la torreta
saludant teulades de l'estiu...
Per què no has esperat que setembre arribi
amb el seu primer most?
T'hauria collit entre els raïms negres
i t'hauria begut amb deler.

Ets tan formós,
més bell que viure, més desitjable fins i tot
que l'oblit...

I jo estic tan cansada
d'estotjar estels en la memòria
per després explicar de nit als nens
que són els parpelleigs dels morts...

Amor meu, et besaria mentre renuncio a tu.

Si pogués, me n'aniria a cercar un altre cos
menys viu.

Comentaris

  • Quin poema tan esplèndid[Ofensiu]
    Marc Freixas | 05-08-2011

    M'agrada tal i com ho dius...
    amb aquesta delicadesa i puresa que et caracteritza.
    Segueix així, endavant!!

    Una abraçada ben literària... i real!!