Ella i les seves llàgrimes

Un relat de: sucdetaronja

Sola a la seva cambra. A un racó, ella sola. Bé, sola no, ella i les seves llàgrimes. El seu cor patia, patia de soledat. Ella i la seva por. Por a estimar, por a viure a somiar, a somriure. Por de la seva existència i la dels demés. Por de que de cop no pogués sentir mai més res. De tenir una vida buida, per que ella no és que no tingués res. Tenia records, mig oblidats i banyats, però els tenia. Passe el que passe, mai no estarà sola, tindrà les seves llàgrimes.

Comentaris

  • Un bon consol.[Ofensiu]
    diesi | 09-01-2007 | Valoració: 10

    Sempre quedaràn les llàgrimes... Molt bonic, molt bonic... Merci pels teus comentaris :P veig que t'has dedicat a llegir-me jeje, gràcies de veritat! Ara llegiré més coses teves, espera't!

    b#NaT#b