Ella hagué de marxar

Un relat de: marta_gut

Un casal enorme. Una piscina immensa. Un jardí luxós. Sobre la taula, un pastís de xocolata. Moltíssima gent... Una festa d'aniversari.

Ella avançava entre la multitud, sense trobar el seu lloc. S'assegué sobre una hamaca, a tocar de la piscina, combinat en mà. Però els esquitxos que li arribaven feren que s'aixequés. No es volia banyar, i li feia la impressió que si no s'hi llançava voluntàriament la hi tirarien ben aviat.

Caminava, sola, pel jardí, observant les roses, que sota la tènue claror de la lluna semblava que brillaven per llum pròpia. S'hi quedà una bona estona, contemplant la bellesa del roser. Ja s'havia acabat el combinat i estava pensant si beure'n un altre o no. Es va girar, i aleshores el veié. Tot sol, com ella, assegut a un banc a l'altra banda del jardí. L'havia estat cercant tot el vespre. Ell, el seu estimat, la seva raó de viure, d'existir. S'hi acostà per darrere, i es va asseure al seu costat.

- Hola!
- Adéu...
- Però... què tens?
- Fuig!
- Va, no siguis així... Què fas aquí tot sol?
- He dit que te'n vagis!
- P-pe-però...
- Que fugis!
- ..................

S'aixecà, amb llàgrimes als ulls. No entenia res. Es dirigí amb grans gambades cap a la porta principal, sense dir adéu a ningú. Tampoc es va girar per mirar enrere, així que no pogué veure com ell se la mirava, com l'observava mentre s'allunyava, com li rodolaven gotes de pluja salada galta avall... com sentia que l'amor de la seva vida li fugia per sempre. Però sabia que ho havia de fer, pel bé d'ella.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

55977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.