Ella era així

Van triar un bistrot acollidor. L'ambient, intimista. Exquisits formatges i vi de bon paladejar. Música embriagadora. Parlaven a raig, anaven buidant copes a glops que en engolir-los cremaven...l'alcohol sumava aquell efecte al batec d'ales d'una munió de papallones, cansades d'estar tancades.

Somreien. Ella anava amb un pullover ajustat vermellós, una armilla negra de llana, una faldilla curta texana gris fosc, mitges vermelles de xarxa i botes altes d'un negre esmorteït. Lluïa arracades de marquesina: brillaven com les ninetes dels seus ulls, riallers i expressius. I un rosari fent de collaret, enfilall de grans d'atzabeja refulgents com la seva cabellera, llarga i ondulada. Ell, una camisa de quadres de franel•la i uns texans conjuntats amb un dels tons de l'altra peça. I sabates cares com les que duen els jutges subornats.

S'agradaven i un sopar romàntic seguit d'uns balls ben arrapats en una local portaria a molt protagonitzat per una dona sensual amb un polsim d'agosarada i un home tímid en un deixar-se anar.





El grup d'ex-companys d'escola, animats i enriolats, es disposaven a entrar al 'Pi-ki Two', una sala de moda on acabar de fer el tronera. Unes birres més, uns cubates. Gastar la nit, que l'endemà bé podia consumir-se amb hores de llit païdores de ressaca. L'Eladi, de cop, va tallar la conversa amb en Vador.

"La Míriam morrejant-se i magrejant-se amb un tio!"

Va passar-hi pel costat evitant trontollar. Va fer per tal que s'adonés d'ell. Una salutació minsa apartant els ulls. Una punxa lacerant un record, novament. La mateixa roba, el mateix pentinat, els mateixos llavis disfressats de carmesí.



Li continuaria ocultant a en Bernard. La promiscuïtat de la bella dona del seu millor amic s'anava perfilant. Hi ha veritats que mig maten. Com ho sabia!


L’Eladi més aviat faria com les altres vegades: aprofitant la seva feina de camioner li proposaria d'acompanyar-lo i un cop a La Junquera, el segon prostíbul més gran d'Europa, intentar engegar l'amor de la mateixa dona de les seves vides a pastar fang, tot i cardant com bèsties amb qualsevol marcolfa. Que cal buidar.