ELL

Ben mirat, potser sí que és una mica estrany. El veus, i el primer que penses és que és com un cangur que truca la porta i que es deu haver trastocat, perquè el timbre és arreglat de fa temps. Es passa el dia llepant-se el canell, es pinta amb tipex les puntes del cabell, i es desespera perquè canell i cabell no rimen i no pot fer poemes amb ells. Llavors es menja les ungles fins al colze, o li surten somriures de truita a l'estómac, o s'esculpeix els genolls en forma d'entrepà de pernil dolç. I sempre acaba embolicant-se els peus dins una teranyina de peix espasa, tot i que sap perfectament que les teranyines no tenen dins i fora! Cada cop que em veu, insisteix perquè li regali un cruixit de vent, i em promet que deixarà de fumar carn picada el dia que algú inventi un bolígraf que guixi salat. Camina com quan Jesús va perdre les claus de l'estable i no sabia com dir-ho a la seva mare, o com una d'aquestes persones que fan rodar les mans, i que estan convençudes que s'han transformat en una taca d'oli en una banyera de luxe. Em té captivada, especialment, el seu somriure de pastisser i els seus cuixots de vaca. Em diu que el que passa és que s'ha tenyit el cabell de transparent, però jo, més aviat, crec que és calb. De mascota té una gallina caníbal, que sempre li picoteja del plat quan menja croquetes de pollastre. Li ha dibuixat celles, diu que així és més expressiva, però la gallina no les sap moure, només sap fer volteretes. M'ensenya, feliç, com la veu de qualsevol pot fer tremolar una paret, però s'espanta al recordar que la veu d'uns pocs escollits pot fer explotar una ciutat. Llavors s'amaga sota les estovalles, i les desfila fent servir una mica d'aire i una mica de llimona. Sempre que pot es vesteix amb un jersei de color groc, i es posa pantalons blaus, i diu que així es transforma en el cel. Llavors jo li recordo que s'ha oblidat dels núvols, però em replica que és millor això que no pas oblidar-se l'avecrem a dins l'aigüera. No hem arribat mai a fer l'amor, només ens fem petons i ens comptem els dits l'un a l'altre. Li encanta que ens estirem al sofà i mirem Dirty Dancing mentre ens dibuixem calendaris a la panxa i encerclem els dies que vam veure volar pèsols amb cabells de plata. De tan en tan, li agrada jugar a ping-pong amb les granotes del jardí, encara que, pobret! no guanya gairebé mai. Un dia que va aconseguir guanyar, però, va córrer fins al riu per banyar-se amb una grapat de gespa dins el melic, i va estar-se tres hores flotant, vigilant que la gespa no vessés. Quan el vaig anar a trobar, tenia tota la pell arrugada, i havia deixat els ossets a la riba i es cargolava com si fos de goma. Em va cridar amb un gest, i quan vaig entrar a l'aigua, es va embolicar al meu voltant, escolant-se'm entre la roba i fent-me xiuxiuejos a les galtes. Té mitjonets a les orelles, amb un lleuger regust a xocolata negra, que llepo fins que es fonen dins la meva boca. Ell somriu, perquè diu que li faig pessigolles, i se'm tira a sobre per acariciar-me els colzes amb la punta del nas. Quan sent una ambulància, comença a deixar escapar saliva per la boca, i se n'unta els ulls. Llavors s'asseu al terra, tot moix, i ressegueix les juntes del terra amb el dit. Només aconsegueixo animar-lo posant-li una màniga de jersei al voltant del coll, com si fos una bufanda. En un coixinet, hi ha cosit un trosset de llibre, i se'l posa sota els ulls abans d'anar a dormir. Ben mirat, potser sí que és una mica estrany.. el cas és que em torna boja.