ELL

Un relat de: universbrillant
Ell. Tan simple, tan senzill. Ell és tot. És el dia, és la nit. És la foscor, és la claror.
Ell, que sota la nit fosca pareix brillar tant. El seu rostre il.luminat per la llum de la lluna, sota les estrelles m'espera.
Impacient, conta el minuts per veure'm. Dessitjaria que la nit és fés més llarga per passar més segons al meu costat.
Ell m'estima. De fet, sempre m'ha estimat. I ell segueix allà, dret i ferme, esperant la meva arribada.
Ell, amb els seus ulls foscos pero tan profunds...Ell i el seu somriure que em fa sentir que no existeix res més al món.
I de lluny, quan em veu, el seu cor batega tan intensament que podria sentir-lo des d'on estic. El seu rostre pareix desprendre espurnes de felicitat.
Ell, que quan em té al davant, m'abraça entre els seus braços tan càlids. I puc sentir els seus sospirs a la meva orella, dient que ja em trobava a faltar.
Les seves mans que m'acaronen la cara i em fan sentir que tan sols vull que sigui ell el que està allà al meu costat.
Els seus llavis, el seu perfum, les seves paraules, els nostres silencis...Tot és més bonic perque ell és el que necessit.
Ell, tan imperfecte com qualsevol altra persona. Però ell és tan perfecte per a mi.
Simplement, ell. La raó del meu despertar. La raó del meu camí i de la meva felicitat. Ell, qui m'ha fet plorar, però també qui m'ha donat tant.
I ell cada nit segueix esperant-me sota les estrelles, encara que sigui en un somni.

Comentaris

  • Encertat...[Ofensiu]
    evaaguilar | 07-07-2013 | Valoració: 10

    He llegit part dels teus textos i poemes, però aquest descriu a la perfecció el que sento en aquest moment, porto estona recollint les llàgrimes de les meves galtes! Moltes gràcies per escriure així, per emocionar-me. Una abraçada.

  • Hi ha la persona...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-10-2012

    ...que per una sèrie de factors genials, apareix i s'estava esperant. El relat parla d'aquesta persona. Com una 'ella' que trobi un 'ell' (i al revés) trobés el tresor.
    De fet, l'enamorament i l'amor són tresors de l'ànima i crec que està bé viure'ls i abusar-ne fins i tot (la vida té massa d'altres coses!). Pot semblar un amor juvenil...i què? Des de la bellesa i la innocència, des de la descoberta i el gaudi...una joia!

    O sigui, que genial!

    Mena