Ell vaga per les habitacions

Un relat de: Ogigia

Ajuda'm, crida, demana ajuda!

La música és brunzit i la veu que jo estimava és un ganyot gris,
és una absència.

Ajuda'm.

Aquest fang em fereix fins i tot els ulls i m'embolcalla les pestanyes
i les esberla.
Aquest fang dolent-me als ulls, omplint de silenci
la rialla de l'aigua, el dolç creixement de la flor
de la seva llengua
en les meves oïdes

(Ella em cantava amb la pell, ara no hi és)

M'enfonso per les mans i els peus i el desig.

El sol asseca aquest llot de làpida.

(Si em parlessis, duquessa, oiria en el timpà trencat
el teu fantasma
)

... però aquest fang, aquesta sorra afamada...

Ni tan sols sóc gos.

Ajuda'm, gos,
borda d'una vegada.

Comentaris

  • Cadascú...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-02-2011 | Valoració: 10

    ...té els seus fantasmes, els seus somnis d'un passat potser inexistent, o d'un amor que ha desaparegut. Una tremolor per paraules escoltades en la foscor i que ens diuen la veritat. Jo també vago per les habitacions, també em desfilo a les nits entre universos tan reals com la mateixa vida per buscar el que he perdut i al final em desperto...o començo a somiar?
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: