Ell i jo

Hi ha dos dies en el cicle mensual de cada dona especialment "divertits": el dia d'abans de la regala i el dia de l'ovulació.
Jo sóc una dona en plena ovulació i estic molt més que calenta, estic frenètica



Tot va començar sense adonar-me'n, vaig entrar en aquell bar i immdiatament en vam venir ganes de sortir-ne, tot ple com estava de gent, música disco a tota pastilla i fum. Una cosa, però, em va aturar. Van ser uns ulls foscos de mirada intensa, un somriure en llavis vermells i dents blanquíssimes, sense màcula, llevat d'un trosset de la dent del davant, trencada per les moltes pipes que s'havia arribat a menjar. Vaig continuar amb el repàs: llarga melena fosca, amb alguna que altra cana que ja amenaçava amb aparéixer; una curta perilla que li feia semblar un mosqueter o un poeta dels d'abans.
Ell es va apropar i vaig notar que també em mirava, que em repassava. No ens haviem vist mai i, de sobte, en aquell bar, a punt de sortir-ne tots dos, ens vam trobar.
Era nit de lluna clara i no feia massa fred. Jo duia un vestit groc de punt que no disimulava gaire la meva figura, però a mi m'agradava i vaig notar que a ell també. Abans, de més joveneta, quan tenia les corbes que s'han de tenir i no com ara, no m'hagués posat mai un vestit tan cenyit. Ara, però, no tinc problemes i penso que les corbes, les que hi hagi, formen part del meu cos, un cos intens i preparat per la vida.
Vam anar molt de pressa, perquè estavem una mica nerviosos. Ens passejàvem per la vora del riu, èrem al cul d'un poblet perdut en la muntanya, avall, avall, molt bonic. I és clar que era ple de turistes! Però tant em feia.
A la nit, sota l'influència de la lluna i de la proximitat de la meva regla, vaig deixar que la flavarada de passió que m'éra pròpia pel moment, es confongués amb la tranquil.litat de saber que, precissament per estar en els dies finals del període, era absolutament estèril i, per tant, podia ofergar-me sense cap mena de problema, endins d'aquell mar de cabells foscos i d'ulls grans, d'aquell cos càlid on, si hi amagava la cara, em venia una vaflarada a l'escalfor del cafè amb llet, directa als ulls.
M'hi vaig apropar més, vaig deixar que els meus cabells s'enfonsensin dins els seus i vaig permetre, a la meva olor, de cercar la d'ell i fer-ne una. Ell es deixava fer i somreia, perquè ell sempre somreia i tenia una veu ronca i sonora i també divertida.
Vam seguir caminant, així, ben juntets, per la vora del riu, fins arribar a un pont romànic que s'hi veia. Ens hi vam pujar i, des d'allà, la lluna ens encerclà una petita hermita de la mateixa època que s'erguia, desafiant els anys i el pas de les diverses religions i que convidava la gent que hi anés a fer les seves pregàries.
Jo vaig recordar, i li ho vaig dir, que els antics celtes evocaven, sovint, la màgia mística del sexe i, sempre que necessitaven energia bona o guanyar alguna guerra, feien el rite del sexe i, almenys a la novel.la que vaig llegir, se'n sortien. Així doncs, els precs que ens convidava a fer l'antiga ermita serien, precisament, els amorosos. I així li ho vaig dir. I així ho vàrem fer.
Vam arribar amb calor perquè la nit, en comptes de tornar-se freda i humida, anava agafant escalfor, qui sap si de la lluna rodona, qui sap si dels nostres cossos.
Vam estendre els jecs a sobre unes fustes que hi havia al terra. Teniem por que estigués tancada la porta, però no, era oberta. A dins ens saludàven les parets quasi nues, amb ben pocs dibuixos, tots ells aparents, d'una dona amb son fill i son marit al costat. No seria, però, la nostra situació, no pas aquell dia en què jo sabia que a l'endemà, o a tot estirat l'altre, em vindria la regla.
La regla, maledicció o joia de tota dona que, a sobre d'haver-la de patir cada mes amb els seus dolors, més o menys intensos, i les seves molèsties, sempre intenses; a sobre, dic, t'has de sentir aquells putos anuncis de compreses on et diuen que quin plaer el dia que et ve, perquè tens la compresa tal i no saps el ve que va. I una merda! L'única manera que he tingut de fer-me amb ella, ha sigut aprendre les seves normes; saber quan ha de venir i quan em fa fèrtil o infèrtil. Bé, això últim és el cicle, clar, no la regla.
Bé, èrem ajaguts a dins l'ermita convidadora, i entre carícies i mirades i paraules a mig parlar, ens vam aprendre les cabelleres i les mirades i els somriures l'un de l'altre.
Després van començar la resta dels coneixements. Les seves mans càlides van buscar el meu sexe i les meves, encara fredes (com sempre, per calenta que estigui) les vaig posar primer a la meva panxa perquè, si li posava a ell directament a sobre la titola, segur que allí se m'acabava el rotllo.
A poc a poc, ell em va anar desabotonant els sostens (quina meravellosa casualitat que, justament aquell dia, m'hagués posat els conjunt més bonic que tinc: una red color crema absolutament transparent, amb unes quants flors aquí i allà).
Mentre ell m'anava despullant, a mi em va tornar l'escalfor a les mans i, començant pel seu cul i acabant per la titola, havent passat abans per tot el cos, li vaig fer saber que ja no les tenia fredes i que havia sigut ell qui me les havia escalfades.
Finalment vaig admirar el seu cos nu i em vaig adonar que ja el coneixia, i el coneixia per l'exploració de la seva olor i la seva calor que havia fet abans. Un cos càlid i amoròs que s'obria a mi i vaig adonar-me que ell mirava el meu cos de la mateixa manera i que també el trobava amorós i càlid i em vaig obrir a ell.
No hi havia problema, ell va parlar del condó, és clar, però jo li vaig explicar el que sabia del meu cicle i ell em va creure i així, ho vam fer. Clar que també hi havia el problema de les malalties però, no me'n puc refiar d'un home que té una dent trencada per menjar pipes? I és clar que sí!
Llavors ens vam tornar a estirar, ell a sobre i jo a sota i el vaig rebre i, en entrar, l'escalfor que ja notava al meu endins de feia temps, va sortir com impulsada per un canó i vaig deixar que un crit meu resonés en la tranquil.litat de l'ermita. Era com una font, jo no parava de rajar líquid blanquinós i no parava de cridar, un cop i un altre, cada vegada que notava que l'escalfor se m'esdevenia insuportable i que volia sortir i anar cap a l'espai, i cap allí anava.
El meu cos, cansat, es restà sudorós i encara ardent, tenia la figa tan i tan ardent que feia mal i ell ho notà. Paràrem una mica i llavors ens vam asseure, ell a sota i jo a sobre d'ell. En el moviment ens vam desfer i després li va costar una mica tornar-la a ficar a dins meu, però ens en vam sortir amb eufòria.
Llavors va començar una onada de cavalcada i de gemecs, de riures i de plaer i, finalment, ell es va posar al meu costat i va acabar. Jo li vaig notar el seu cor com bategava, el sentia a travès del seu pit a la meva orella i em va donar plaer. I llavors, quan ell s'havia recuperat, li vaig agafar la seva mà, aquella mà tan amatent i va continuar fregant i donant-me plaer.
I finalment ens vam quedar estesos allà i ens va despertar el fred. Ens vàrem vestir i, mentre rumiàvem si ens quedariem a passar la nit a l'ermita o no, a mi em va venir un atac de tos.
I un pensament romàntic: no serà més còmode passar la nit enmig de la cal.lefacció de l'habitació del motel del poble, a dins del cotó del llit de matrimoni i ben a propet del lavabo? I cap allí vam anar.
Una cosa més i prou: el sexe i el romanticisme poden anar units i, tant si és al terra d'una vella ermita com enmig del cotó i la llana d'un llit calentet, l'únic record que t'omplirà la vida serà el d'aquelles calentors que s'esdevenien fogarades i el del batec del cor de l'altre, que semblava la cançó de joia d'un tambor.