Elisa

Un relat de: nanny

L'Elisa té un aspecte que imposa. Vull dir que quan te la mires, fa respecte. Sense conèixer a les persones sovint podem percebre coses. No es tracta de ser una mèdium o una sensitiva. Es tracta de llegir el llenguatge corporal de la persona que tens al davant. Això és el que em passa amb l'Elisa. Ja al principi de conèixer-la vaig observar com es posava per mirar a les persones: amb el cos recte, molt recte, i amb el cap una mica inclinat enlaire. Les celles , poblades, se li enlairaven , i es veien arquejades per sobre els seus ulls. Mirant-te fixament. Amb una mirada freda. Sense mostrar cap dibuix de somriure. Però quan s'assentava també mantenia un posat molt altiu. Em dona la sensació que està tensa. Aquesta sensació se'm confirma quan la sento a parlar. Les seves paraules surten sense notes musicals. Són fredes. Mancades d'afecte. L'Elisa no parla. L'Elisa es defensa. Però... de què es defensa? Per què s'ha de defensar de mí si no em coneix? Ho trobo molt estrany.
Ens hem començat a conèixer. Jo he intentat conèixer-la. Ella no. No se m'ha acostat. No se m'ha acostat de sentiment. L'he convidat per trobar-nos en una altra ocasió i prendre un te. Un te sempre és bona excusa. El te s'ha de prendre sense presses. De forma relaxada assaborint el seu gust i a la temperatura adequada. Mantenir una conversa entorn a un te, convida escoltar a qui tens al davant. Quan ens hem acomiadat, li he fet un petó a la galta i he notat que s'incomodava. He trepitjat un terreny que no hi tinc permís per entrar. No hi tinc permís ja que si obro la porta la puc conèixer vertaderament. I això no li agrada.
Penso que ho ha de passar malament. No és feliç. Se li nota. Encara que hi ha hagut un moment que ha rigut una mica, no li ha sortit del cor. Els ulls no se li han il·luminat. Quan la persona és feliç se li nota per la mirada. La primera sensació que m'ha donat no ha estat massa agradable, però em té encuriosida. Em sap greu veure a les persones tristes, i em sembla que ella n'està. No ho sé si l'arribaré a conèixer o si es deixarà conèixer, però ho intentaré. Intentaré que es despulli de la cuirassa que no la deixa respirar. Segur que una conversa tranquil·la acompanyada d'un bon te ens ajudarà a esbrinar què és el que no deixa ser feliç a l'Elisa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

nanny

1 Relats

0 Comentaris

513 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor