Cercador


Llista categories

ELFARCELL DELS RECORDS

Un relat de: aurora marco arbonés

EL FARCELL DELS RECORDS


Del farcell dels records em ve aquesta fatiga.
M'aclapara les espatlles
i no em deixa aixecar el cap.
Els ossos se m'aprimen
i sostenir no poden
la vida tan viscuda.
Entre les cassoles d'àpats nadalencs
em pesa la vida:
angoixa, pors, neguits,
carn adolorida.
Arrossego els records
com un pres les cadenes.
Per què no les trenco?
I per què no treure
de dins del sac les penes:
coents, estèrils,
punyents?
Que no em quedin fixades
en la memòria.
Les llençaré al riu
per alleujar la càrrega
i veuré com se'n van aigua avall,
sense història.
Guardaré a la motxilla
les vivències joioses:
jocs, rialles, amors,
èxtasi, infantament,
olor a roses.
I no carregaré
al sarró de la memòria
cap més feix inútil
cap record pesant
que, obstinat, m'impedeixi
anar-me enlairant.
No haver la meva carn d'arrossegar més llast
que plomes d'alegria i la llum de llevant.





Comentaris

Afegir comentari
  • Felicitats![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >