Cercador
Elena travessa portes.- Cinquena Porta (la darrera)
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Travessar portes és un exercici que segurament aniré practicant... doncs crec que sempre trobaré portes per travessar i experimentar. Vida i Portes. Portes i Vida.
M’agrada aquest exercici de travessar portes. Reconec i agraeixo que totes les portes m’han aportat una bona remenada sobre prioritats, actituds, valors, molt interessants.
Miro al voltant i veig una porta molt petita i estreta. Gairebé sembla una finestra. Una porteta coquetona... i petita. Això també engresca la meva curiositat i m’acosto amb ganes d’entrar.
Sorpresa ! A la porteta un cartell. Llegeixo: “Si entres, decideixes”.
Doncs decideixo entrar. Ho faig encara que no puc fer-ho dreta. Haig de gatejar com un bebè. Aquesta posició em fa somriure i em porta records d’infantesa.
Entro doncs, gatejant.
Un contrast. Quant estic a dins d’aquest espai, observo és ample i ja puc posar-me dreta. Ho agraeixo. Gatejar és cansat.
Poca llum. Descobreixo que aquesta poca llum no m’amoïna. Puc bellugar-me còmodament.
Em crida l’atenció i m’acosto un cofre situat en un racó.
És obert. I dins una cinta de paper vell de color groguenc.
Aquest color sempre per mi ha segut un clor diferent del blanc, però molt a prop del blanc o el taronja.
Llegeixo la cinta de paper. Renoi ! Apreta fort !
“ Si no decideixes, altres ho fan per tu “
La frase és clarivident, però em costa assumir-la. No m’agrada que altres decideixen per mi, però decidir.... prendre una decisió....
Sento soroll i del sostre baixa una persona que no conec, però amb un semblant molt agradable.
S’acosta somrient, i em saluda:
- Hola Elena.
- Hola.
- Com ho portes ?
- Doncs no massa bé.
- Per què ?
- Em costa decidir !
- La vida és plena de decisions.
- D’acord. Però m’encallo.
- Dubtes ?
- Dubto molt...
- Dubtar és positiu. Dubtar és la fase ZERO a Decidir.
- Vols dir que si dubto, puc veure clar sobre el que haig de decidir.
- Sí.
- Pensava que dubtar era no saber decidir.
- Dubtar és un temps per considerar les opcions a decidir. El que no pots és invertir massa temps en el dubte. Llavors restes paralitzada i el dubte és un lligam, que no ajuda.
La persona amable ja no hi era. Dins meu un ressò. Dubtar i Decidir. M’agrada i m’aporta claredat. Surto per la porta.
M’agradaria travessar més portes. Hi ha moltes. O potser la tasca és assimilar i integrar aquestes cinc portes. Sí, Sí, ho decideixo.
De sobte, s’il•lumina una porta diferent i unes lletres que diuen SORTIDA.
He sortit i amb moltes ganes de VIURE i CONVIURE.
Comentaris
-
Un comentari general per les cinc portes que travessa l'Elena[Ofensiu]Englantina | 04-05-2011
M'he llegit tots els teus escrits d'una tirada. Estan tots força bé, tot i que la meva ment no està massa oberta a excessius raonaments racionals. No ho dic perque sigui irracional (evidentment), sino perquè sóc més de tirar endavant dia a dia, sense donar massa voltes a les inquietuds que més em pertorben. Em sembla que aquestes inquietuds les allibero en els somnis.
Tot i així, trobo que has fet, a través de l'Elena, un bon excercici introspectiu.
Particularment, trobo molt encertada l'equiparació de la felicitat a un moment, a un instant. El dia (la vida) està ple de petits moments feliços, que queden submergits en mig de la lluita quotidiana. Busquem una felicitat mitologica, que no existeix. La felicitat autèntica és la que vivim en infinits instants del quefer de cada dia.
També és molt interessant el teu fil de conversa amb el senyor de les pors. De vegades, a mi em passa, tenim por de tenir por.... i ens bloquejem.
Pel que fa a la cinquena porta, és un cant a l'optimisme, el que et dona coratge per decidir, sense que els altres ho facin per tu, i travessar així la darrera porta, la que ens porta a viure i conviure, que no és gens fàcil.
En fi, et felicito per tots els raonaments i per la imaginació en exposar-los.
Segueix endavant. No hi ha millor jutge que un mateix per saber si el nostre camí és el correcte.
Potser l'Elena ja no travessi més portes, però tu no deixis de fer-ho. I mai deixis de ser optimista en les teves conclusions.
Una abraçada. -
Darrera porta i sortida positiva[Ofensiu]Unaquimera | 29-04-2011
Pel que veig, has decidit que la cinquena sigui la darrera porta que travessa aquesta Elena que ha donat peu a diverses reflexions.
I que, en acabar de traspassar-la, has sortit “amb moltes ganes de VIURE i CONVIURE” : felicitats, doncs, per aquest estat d’ànim tan positiu i engrescat, Joan!
T’envio una abraçada rodona com una Mona Pasquera, i com ella, dolça,
Unaquimera
-
com sempre joan...[Ofensiu]joandemataro | 27-04-2011 | Valoració: 10
ens portes a fer una reflexió que vas presentant poc a poc, per donar-li tots els matissos, en la justa mesura
molt bo de veritat
salutacions
joan A