Elements (prova)

Un dilluns. En la taula del bar de sempre amb un cafè. Acabo de fullejar el diari i el deixo en un costat. Agafo la taça de cafè i d'un glop, el bec, ja no crema. Rere l'orella, una veu, com una brisa càlida: "Puc agafar el diari?". Una esgarrifança em neix al clatell i mor al final de l'esquena: "... Si...". Una veu d'aire.

Un dimecres. En un ascensor, ple de gent que busca amb els ulls punts indeterminats per fixar la vista i no creuar-se amb altres mirades. Un pis, un altre, uns pugen, uns baixen, i algú explica una història a algun confident. Rere l'orella, una rialla, com el doll que cau en una font de muntanya. Una esgarrifança coneguda, torna a néixer en el clatell per morir al final de l'esquena. Una veu d'aigua.

Un dijous. En la reunió del club de lectura, sec a segona fila, sense fer soroll en arribar-hi tard. La conversa deu ser interessant perquè hi ha certa expectació a l'ambient. Un acaba de parlar i comença un altre torn. Davant meu, unes paraules, profundes i suaus sorgides de les entranyes del món. Una esgarrifança familiar, va del caltell al final de l'esquena. Una veu de terra.

Un dissabte. En la meva habitació, en el meu llit, el seu cos s'arqueja sota meu. Oloro la seva pell que beso,llepo i acaricio amb delit. Contrau el rostre, tanca els ulls i separa els llavis. Davant meu, un gemec, suau i roent que brota del seu batec. Una esgarrifança amiga i plaent, que ja no sé si neix o mor al clatell, o si mor o neix al final de l'esquena o més enllà dels peus. Una veu de foc.

Un diumenge. En la meva habitació, en el meu llit, veig com es fa de dia i veig el seu cos nu, dormint, al meu costat. Veu d'aire, d'aigua, de terra i de foc, que em refresca, m'assacia, em sustenta i em crema.