ELEGIA A MON PARE (PROSA POÈTICA)

fet des del cor al pare,un dol que tan sols el temps pot apaivagar. Pur sentiment.

Cordialment.

Rosa.

Tota la emotivitat d'una pèrdua sentida i també el goig de recordar el que vas viure amb ell, es veuen reflectits en aquesta elegia.

Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari "Homenatge", que és per a mon pare, el qual el porte dins de mi i del meu cor.
Salutacions.
Perla de vellut

Un veritable homenatge a la memòria dels teus progenitors, expressat amb molt de sentiment i encert. Hi heu pensat mai en el deute que tenim envers els nostres pares? Què millor que un poema com aquest per agrair-los tot el que han fet per nosaltres.
Gràcies, Perla de Vellut, per aquest poema tan sentit.

Bon dia!
És molt difícil aprendre a conviure amb el buit d'una marxa així, sort que els records ens acompanyen per sempre, Molt sentida la teua elegia.
Gràcies pels teus comentaris, sent no haver estat molt activa, ho estic una mica més al meu blog o a la meua plana de facebook, i em tem que enguany he estat una mica massa dispersa en moltes tasques i he deixat de banda algunes coses que m'agrada fer.
Ens anirem llegint, salutacions.

T'he deixat un molt sincer missatge en el fòrum.i altres relataires també s'hi han afegit.

Que acabis de passar un bon estiu!

brins

ELEGIA A MON PARE
(LES LLUMS DELS MEUS DIES)

Hi ha un llum que traspassa dia a dia,
hi ha un treball pel poble i per al poble,
que arrela a la terra perfecta i precisa,
hi ha un lluitar per un futur reeixint.
És la malesa que es fa profunda, viu,
apaïsada en una terra de valors,
ja que els arrels culminen els pensaments
i trobe penetrants tal celebritat.
Mesure una bona estona els pobles
un darrere un altre, ja passats,
els recorde amb passos segurs.
Matins que banyen els meus faldejats,
vespres convertides a la vida,
nits que naveguen en rius sedosos.
Mire la vida que puja palpitant
aqueix solc que la traspassa,
i pugen paraula a paraula,
i així mateix jo meditant.
Mire passar una única vida,
que em ressalta dominant
i la meua mà amb una llum, de dol,
dosifica els dies essencials.
Encara que mire per la finestra
els pètals que ja han caigut,
els recorde com a pètals amargs.
Encara que mire aquell alegre matí
desperta la nit culminant,
perquè és dia que m’ha deixat un buit.


Autor: PERLA DE VELLUT
28 de desembre del 2018



Amb aquesta correcció, en aquest poema, queda editat de nou.

PERDONA QUE NO HAGI COMENTAT RES, HE PASSAT UN GRAN TEMPS SENSE ESCRIURE

PERDONA QUE NO HAGI COMENTAT RES, HE PASSAT UN GRAN TEMPS SENSE ESCRIURE

...però diuen que la mort ens allibera...la pròpia és un misteri, la dels demès també. La dels demès, de segur que ens allibera. Al menys de la seva presència física. No és la vida, ànsia d'alliberament? alliberament/esclavatge. L'amor madur, el millor miratge.

"Si tenim passió és perquè estem dins de l'amor."


Tota una PERLA...PERLA DE VELLUT!


Mercès per la lectura. Moltes mercès per la perla....i encara més mercès pel convit!



Ens llegim.

Fa uns dies que ja et vaig comentar aquest bellíssim poema, però avui voldria fer-te un petit comentari sobre l'ús correcte del mot "doncs". L'escric amb molt d'afecte.

Has utilitzat aquest mot incorrectament en dos versos " doncs els (les) arrels culminen els pensaments" i "doncs és dia que m'ha deixat un buit". DONCS ha d'indicar sempre una CONSEQÜÈNCIA, mai una CAUSA. Quan el que volem explicar és una causa, sempre hem d'escriure PERQUÈ o JA QUE.

Exemples: "Plou, doncs agafo un paraigua". (correcte)

"He agafat un paraigua, doncs està plovent" (incorrecte)

"He agafat un paraigua perquè ( o ja que) està plovent (correcte)

A vegades, se'ns fa una mica difícil diferenciar si allò que diem és una conseqüència o una causa, però tenim un recurs que no ens enganya mai: SI ESCRIVINT PERQUÈ O JA QUE LA FRASE TÉ SENTIT, VOL DIR QUE "DONCS" SERIA INCORRECTE.

Salutacions, Perla de vellut,

brins

i queda aquell buit, difícil d'omplir, ens plantegem moltes coses que deixen de tenir la importància que tenien abans. Ens n'adonem que tot el que som ho devem a ells, al seu esforç, als valors que ens han inculcat, al seu tarannà...
Ho has reflectit molt bé en aquesta magnífica elegia, plena de poesia i de nostàlgia.

És un bon poema, de reflexio sobre els bons moments viscuts amb ton pare. Segons crec entendre.

Es un sentiment tendrament explicat, i romàntic, que val la pena de viure un i altre cop. És una de les coses bones perennes de la vida Qui té amics i família ha d'aprofitar-los procurant donarlos bons moments tu a ells.

A més, és un poema relaxant i agradable, per dona una estona de tendre plaer.

Un plaer llegir-te.

Ens veurem, Perla. Records del teu amic Unicorn.

El record de ton pare t'acompanyarà sempre. Ets una persona sensible, que dibuixa aquesta sensibilitat amb paraules i frases precioses. Aquest poema és una barreja perfecta de sensacions personals i fets que t'han acompanyat. Una forta abraçada.

Aleix

Un poema reflexiu davant la mort del pare que et porta a la terra, als pètals de les flors...ara amargues...Potser perquè ell ha estat la vida.

Gràcies per comentar-me.

Bon dia Rafael,

Un poema profund i trist on aboques tota aquesta buidor que transmets. Amenys, al acabar-lo de llegir, m'he quedat amb aquesta sensació. Sentiments a flor de pell.
Moltes gràcies pel comentari al poema de «El roig goig», m'anima a continuar escrivint.

Una forta abraçada,

Helena

Les petjades més profundes a l’esperit ens les solen deixar el pare i la mare. En aquest cas els teus versos són el resultat de tots els anys que vas poder estar amb el teu pare i els records i sensacions que t’han quedat sota la pell.

Mercès per aclarir-me el significat de la paraula "Faldejats". Doncs si que has tingut sort de tenir un pare tant manyac, fins els punt d'adormir-te en la seva falda. El meu era bona persona, però d'aquells que no record-me que m'hagués fet mai una bes. Nil.

Aquest darrer poema teu és força diferent als que ens tens acostumats... En aquest el que traspua no és l'amor devers la persona estimada, sinó cap a la terra, el poble, la identitat, la vida de cada dia sota el prisma dels records. Un poema madur, arrecerat, nostàlgic i alhora lluminós! Enhorabona! et dic, com s'ha dit tota la vida. Perquè semble mentida que a R.C , hi hagi relataires que empren la forma castellanitzada i cursi de "felicitats". Enhorabona! Nil. Per cert no comprenc del tot el significat, en aquest context, de la paraula " faldejats". Nil

Per llegir i compartir poesia i pels teus amables comentaris
Una abraçada des de Mataró
Joan