El ximpanzé en 200m2

Un relat de: sandralemany
Posem per cas que tens un ximpanzé tancat en una gàbia molt petita dins de casa teva. I si ara aquest ximpanzé pot sortir a un tancat de 200 m2 amb totes les necessitats cobertes, serà feliç, en aquest cas? I si, finalment, deixes el ximpanzé al mig de l'Àfrica central que és d'allà on prové, també ho serà?

Qualsevol simi, al seu hàbitat natural, patirà més estrès (per la competència de recursos, social, etc), més malalties, dolor i ferides, pors i, fins i tot, pot arribar a patir gana i set si les condicions on es troba no són les més òptimes. En canvi, el ximpanzé dins del tancat de 200m2 amb totes les necessitats cobertes només li faltaria una cosa: no podrà expressar el seu comportament normal social perquè no tindrà cap companyia de la seva mateixa espècie però, per altra banda, no patirà gana ni set, no tindrà dolor ni malalties i tampoc pors.

Sembla ser que un ximpanzé, en un tancat de 200m2, tindrà més benestar que un altre simi al mig de l’Àfrica central. Ara bé, és cert que les dues espècies del gènere Pan (ximpanzés i bonobos) comparteixen més del 99% de les seqüències de l’ADN humà. I, també és cert, que gairebé cap humà seria més feliç en un tancat de 200m2 en comparació amb la llibertat.

Sandra Alemany

Comentaris

  • Feliços i lliures?[Ofensiu]
    sandralemany | 25-06-2019 | Valoració: 10

    Tal com diu en Jam Malson, estic d’acord en el fet que els humans mai serem plenament lliures i feliços. Sempre en volem més, i des de la Revolució Agrícola que l’humà ha volgut més i més. Cada vegada més comoditats però més complicacions. Allò que pensavem que ens feia més feliços ens tornava infeliços, i així fins l’actualitat. No n’aprenem ni ho farem mai.

  • Lliures i presoners alhora[Ofensiu]
    Jam Malson | 24-06-2019

    Penso que és cert: Cap humà no podria ser feliç vivint presoner en una gàbia molt petita, encara que pogués passejar per un tancat de 200 metres quadrats. Però el més trist de la qüestió és que molts humans contemporanis, vivint fora de gàbies petites i de tancats de 200 metres quadrats, tampoc són feliços. No podrien ser feliços dins ni poden ser feliços fora.

    La complexitat de la ment humana, plena de desitjos que no tenen res a veure amb la supervivència pura i dura, ens fa ser una espècie animal difícil d'acontentar. I actualment, això és una evidència. Penso que, en general, l'ésser humà no havia estat mai tan a prop i alhora tan lluny de la felicitat com ara.

    Quant a la llibertat, penso que no és sinònim de felicitat. Tot i fer una vida social relativament lliure —ja que l'absoluta llibertat és una quimera—, sempre hi ha alguna cosa a nivell individual que no ens deixa ser plenament feliços.

    A grans trets diria que és la imaginació humana la que ens ha fet lliures i presoners alhora.

  • La societat és canviable i la persona pot ser lliure[Ofensiu]
    aleshores | 22-06-2019

    La persona té necessitats directament físiques i també altres d’ordre moral i social.
    Quan lluita per evitar qualsevol patiment ho fa per guanyar llibertat front la necessitat. Per guanyar benestar, la qual cosa és un tot.
    Una persona tota sola, com en l’exemple, sense participació en un medi social gairebé ja és infeliç per definició.
    Però quan hi ha l’amenaça de no sobreviure si no és cedint la llibertat, cas dels esclaus, pot convenir de mantenir-se viu, a l’espera d’un hipotètic alliberament.
    O per por de morir.
    Som en realitat tots nosaltres hostatges, víctimes d’una formació social injusta però canviable, és a dir, no natural i eterna, i hem d’optar per acotar el cap i viure, però sotmesos?
    Crec que aquí sorgeix l’esperança.


  • La societat és canviable i la persona pot ser lliure[Ofensiu]
    aleshores | 22-06-2019

    La persona té necessitats directament físiques i també altres d’ordre moral i social.
    Quan lluita per evitar qualsevol patiment ho fa per guanyar llibertat front la necessitat. Per guanyar benestar, la qual cosa és un tot.
    Una persona tota sola, com en l’exemple, sense participació en un medi social gairebé ja és infeliç per definició.
    Però quan hi ha l’amenaça de no sobreviure si no és cedint la llibertat, cas dels esclaus, pot convenir de mantenir-se viu, a l’espera d’un hipotètic alliberament.
    O per por de morir.
    Som en realitat tots nosaltres hostatges, víctimes d’una formació social injusta però canviable, és a dir, no natural i eterna, i hem d’optar per acotar el cap i viure, però sotmesos?
    Crec que aquí sorgeix l’esperança.


  • Què vol dir "la llibertat"?[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-06-2019

    Òbviament, quan escrius "gairebé cap humà seria més feliç en un tancat de 200m2 en comparació amb la llibertat" tots interpretem que "la llibertat" significa el retorn a una vida civilitzada en comú, que potser ja no és l'estat del benestar de fa cinquanta anys però déu n'hi do. Una cosa ben diferent seria que "la llibertat" signifiqués tornar a la selva de fa cent-mil ays (com qui diu abans d'ahir, en petites comunitats d'homo sapiens, per no anar més enrere i veure'ns convertits en homínids), sota l'imperi de la llei de la selva, valgui la redundància. En aquestes condicions potser molts optarien per quedar-se reclosos en els 200 m2 i tenir la subsistència assegurada.

  • Elogi de la peresa[Ofensiu]
    kefas | 20-06-2019


    Però, que no ho saps, Sandra, que a aquest món hi hem vingut a patir?

  • Llibertat[Ofensiu]

    El problema arrel d’aquest plantejament es troba en la massificació que ha patit la nostra espècie. Avui en dia hi ha moltíssima gent per tot arreu i tot el què produïm i consumim es fa de manera intensiva, obtenint el màxim de beneficis amb el mínim de cost (a tots els nivells), i això provoca una sobreexplotació de l’entorn, que a la vegada ens duu a una tendència nihilista i egoista, ergo si tenim encara més llibertat el més probable que passi és que ens fem mal els uns als altres.

    Els animals son nobles i mereixen la llibertat perquè saben conviure amb l’entorn, però nosaltres ens hem emancipat de la naturalesa i cada vegada tendim a ser més antinaturals.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

sandralemany

1 Relats

7 Comentaris

242 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Veterinària

Últims relats de l'autor