EL VOL

Un relat de: mpujol

S’asseu a la vora del camí i espera. De fet, ja fa una
pila d’anys que espera que passi alguna cosa que la
trastoqui alegrement. Però res no surt de la tangent,
tot succeeix de manera previsible i programada,
sense sorpreses... Ella hauria volgut una vida
diferent, amb anades i tornades, pujades i baixades,
i entrebancs insospitats d’estos que et fan agafar
embranzida. En canvi, la seua vida és com un
electroencefalograma pla. I això, a n’estes alçades
de la vida, la incomoda i la fa sentir infeliç. No té
res per explicar. No té ningú a qui explicar res. I se
sent sola i avorrida , i en un intent, fa asos i
mànigues per modificar el rumb de la línia recta
abismal, però no sorgeix cap cosa que la faci alterar.
I deixa passar els dies, les setmanes i els anys, sense
adonar-se que li passa la vida, que se li escapa de les
mans... Fins que un dia apareix una tronada que la
sacseja i desorganitza, i hi troba el forat perfecte per
escapar de la negror. I ho fa! I arrenca a córrer fins
que troba aixopluc. I reinicia la seua vida, la
resseteja ,de manera maldestre al començament
perquè no l’havien preparat per a això, però se’n surt,
i aixeca el vol i coneix per fí, la definició de felicitat
sense condicionants.

Comentaris

  • Valenta[Ofensiu]
    L'espurna adequada | 18-02-2017

    Darrere d'aquestes paraules hi ha una història dura i cruel. Et felicite per com ho has expressat i, sobretot, per com ho has superat.

l´Autor

mpujol

5 Relats

3 Comentaris

2047 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00