El Viatger

Un relat de: bardissa
Hi ha un home que calla entre els llençols,
els ulls mig clucs, el cor nerviós i un bell somriure quan li parles.

Gola avall com un elixir dolç,
engloteix aquests instants, sap que ja no en queden d'altres.
I es que ara frueix del poc que té,
que és molt, que és tot, que és bell i és seu.
I com a seu, ara ho regala.

El pare és colgat entre els llençols,
esperant, curt d'equipatge i guarnit amb dolç bagatge
per començar aquest gran viatge.

I sembla voltat d'amor.

Desembre 2012

Comentaris

  • Llegint-ho he recordat el meu avi...ja fa nou anys.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 18-01-2013

    "que és molt, que és tot, que és bell i és seu."

    Un vers que diu molt i ho diu tot, bell i teu, Bar.

    El meu avi tenia 93 anys. És clar, ja l'havia ballada, però era l'avi. El seu somriure desdentat (en tenir la feridura ja li van treure la dentadura) era de bebè dolç, els seus ulls deien encara que no se l'entengués massa parlant. Era com un pollet indefens molt estimat. Se m'humitegen els ulls i veig el seu somiure i el recordo dret i encorbat i el seu volum quan l'abraçava i li deia 'hola, Charlie' perquè li quedaven els cabells blancs com de punta i semblava un pallasso, el que quan n'hi ha dos és el que no és el malparit.

    Em sap greu pel teu pare. El duràs sempre al cor, viu de forma diferent.

    I no deixis d'escriure relats i de participar al fòrum...que està molt mort (ara no havia d''haver posat aquest mot, ha estat casualitat).

    Una abraçada!

    Mena

  • Anaïs | 21-12-2012

    Hola guapa!
    Com que veig que no respons al fòrum t'ho dic des d'aquí. Si t'interessa saber com penjar imatges amb photobucket et puc enviar les instruccions.
    Envia'm un correu a
    anais1978@yahoo.es
    Un somriure,
    Anaïs

  • Doncs...[Ofensiu]
    Annalls | 19-12-2012

    ...ja m'agradaria a mi poguer partit envoltat d'amor i amb serenor. I es que em fa tanta por...!!!
    Anna

  • Tribut.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-12-2012

    He estat rellegint els teus quatre relats que entenc que formen una saga dedicada al pare: El diagnòstic de la malaltia, l’ingrés a l’hospital, els moments de defalliment i superació, finalitzant amb la mort. Una història per capítols, emotiva i catàrtica, espero.
    Als lectors ens arriba i emociona i en certa manera ens desperta comprensió i solidaritat.
    Et segueixo. Una abraçada.

  • Quadre per emmarcar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2012 | Valoració: 10

    Aquest poema necessita un quadre de fusta per emmarcar-se. És una meravella! El sentiment cap a un pare que se'n va l'has dibuixat amb imatges i paraules que es relliguen perfectament entre elles. El fons i la forma d'aquest poema és un quadre. Felicitats, bon Nadal i una forta abraçada.

    Aleix

  • Hola Bardissa[Ofensiu]
    allan lee | 14-12-2012

    m'he emocionat en llegir aquest poema, em fa recordar el viatge del meu pare estimat. N'estic ben segura, que va ser envoltat de tot l'amor del món. Com tots els pares bons que se'n van. Una abraçada

    a

  • Un preciós poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 14-12-2012 | Valoració: 10

    M'ha commogut aquest preciós poema de qui va a emprendre l'últim viatge, envoltat de l'amor del altres.
    El final m'ha encantat.
    Una abraçada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

bardissa

7 Relats

33 Comentaris

4593 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Habitualment el meu mirall em somriu i em fa l'ullet, però sovint també em mira amb ulls tristos i plens de tendresa perquè sap quan atractiu i alhora dificultós és el camí cap a la consciència del que intento no escaquejar-me.
No és un mirall màgic però porta de sèrie un accessori, una ma estratègicament amagada que arrodoneix el llengot fent-te un bon pessic al cul alhora que una veu rogallosa i socarrona en off et diu:
"-Recorda que la vida és cada instant, viu-la!"