El viatge somiat

Un relat de: Carme_
Sempre havia estat la més aventurera del grup. Feia temps que en les sortides al parc es mirava aquells globus amb delit. Quedava bocabadada seguint-los mentre s'enlairaven, veient la seva trajectòria canviar amb el vent, lleugers. Eren tan grans i acolorits! S'imaginava pujant cap al cel amb un d'ells. Quines vistes tindria des d'allà dalt! Segur que el parc del costat de casa seva quedaria difuminat entre les zones de conreu veïnes, com si es tractés d'una catifa gegant amb mil dibuixos diferents.

Tantes ganes en tenia que va idear un pla per aconseguir-ho. Sabia que fer-ho en solitari era arriscat, però a vegades la joventut és mala consellera. Va estar buscant la manera de descendir, era el que més la preocupava perquè no volia desaparèixer sortint de l'estratosfera. Mentalment es va anotar tot el que va escoltar parant l'orella a les converses adients. I finalment, amb l'ajuda d'unes companyes, es va decidir a fer-ho.

En la data prevista van anar al parc. El dia era assolellat, amb vent suau i temperatura agradable. Un dia perfecte. Com suposava, hi havia més d'un globus a la vista que podien ser candidats. Un d'ells el subjectava un nen que a la vegada menjava un entrepà. Tot encaixava! Les acompanyants es van dirigir cap a ell i van començar a pujar pel seu pantaló, després pel jersei i van passar a la mà de l'entrepà, mentre la nostra protagonista anava fins al cordill de l'altra mà. De sobte el nen va cridar:
-Tinc formigues a la mà!, i a l'entrepà!
Horroritzat va començar a sacsar els braços per desfer-se'n. Amb aquell gest va alliberar el globus vermell que tenia a l'altra mà i la intrèpida formiga, ben agafada al cordill, s'enlairava aconseguint així el seu somni. Com al·lucinava! Eren indescriptibles les sensacions que l'experiència li produïa. Quin espectacle veure el món des de tan amunt! Fins i tot els humans semblaven formigues...
Només havia d'encertar el moment de deixar-se anar per sobreviure a la caiguda. Segons calculava era.... ja!

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2017 | Valoració: 10

    Renoi, una formiga saltadora! que portava paracaigudes? Bé, pesa tan poc que potser no caurà gaire ràpid i no es farà gaire mal. Ara, deixa'm felicitar-te per l'originalitat del relat, per donar vida humana a les formigues i per la fotogenia de l'escrit. M'ha agradat molt! Una formiguera abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme_

Carme_

22 Relats

58 Comentaris

7633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com