Cercador
EL VI FRESC
Un relat de: aurora marco arbonésMantindré el foc encès fins que retorni,
el blat sec, i el vi fresc pel meu espòs,
per a aplacar la set dels eixuts llavis
i apaivagar la fam que va corcant.
Prepararé al matí una ofrena al déus
per a que aturi les fletxes enemigues,
per a que cap espasa el cos li fregui
i que trobi el camí que duu a la llar.
Aniré a la font, càntir al cap,
i abastiré d’aigua fresca casa seva,
que la pols del combat es puguis treure
en l’atuell de terrissa, el meu espòs.
Els dits feinejaran en la filosa
i una túnica anyil li he de teixir
que cenyeixi el seu cos amb un torçal.
Pujaré a tots els turons cap al capvespre
atalaiant la figura dibuixada
i el meu cos l’acollirà, joiós, al tàlem.
Agafa la cuirassa, casc i espasa
i emporta’t el meu cor a la batalla.
Dia i nit mantindré, ben afanyada,
encès el foc, sec el blat i fresc el vi
per si tornes a la llar, oh dolç guerrer!
Comentaris
-
OH!!![Ofensiu]Onofre | 05-10-2011 | Valoració: 10
Que bo.
-
Apol·lo[Ofensiu]Narcis08 | 23-08-2011 | Valoració: 10
i Dafne en bella companyia, les Muses al seu torn dansen.
Magnífic, clàssic ja en vida.
Abraçades urgellenques,
Montse -
I per ell,[Ofensiu]allan lee | 01-08-2011
per qualsevol dia joiós,
de l'arribada,
jo em faré trenes als cabells,
guarnits de flors,
i em posaré el perfum
de les trobades,
i mentre descansa
recolzat en mi,
cantaré fluixet,
amanyagant-lo....
Estimada Aurora, aquest poema em va captivar. Torno per dir-t'ho, i per treure'm el barret i les sandàlies. Una abraçada
a -
preciós...[Ofensiu]teresa serramia | 29-04-2011 | Valoració: 10
un poema d'amor extraordinari, aurora. No per submisió, per amor!!
No hi és aquella dona-esclava sentenciada, però sí que hi és l'actitud interior d'oferiment per amor..
M'ha agradat molt. Felicitats...
Gràcies pel comentari tan generós...Gràcies, aurora. -
Accepta el meu pobre comentari[Ofensiu]nuriagau | 26-04-2011 | Valoració: 10
El poema ens expressa l’alegria i la integritat amb què l’esposa del guerrer assumeix les seves funcions. Has sabut fer un exercici empàtic esplèndid.
Entenc perfectament que l’editora el recomani i lamento no saber fer millors comentaris de poemes, Aurora.
Ens seguim llegint!
Núria
-
Retrat [Ofensiu]Nonna_Carme | 17-03-2011 | Valoració: 10
d'una dona perfecta. Imagino que tots els guerrers voldrien saber que, després de la batalla, els espera una esposa com aquesta.
Un relat magnífic, benvolguda Aurora.
Una abraçada i tot el meu carinyo. -
El vi fresc[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-02-2011 | Valoració: 10
Sense pretendre el paper de guerrer... m'agrada i m'invita assaborir el teu vi fresc.
Molt bon Relat i engrescador !!! -
Sols[Ofensiu]Josep Ventura | 14-02-2011 | Valoració: 10
Et se dir que el trobo molt,molt bonic,excel•lent
Salutacions
Josep
-
Dolçor[Ofensiu]Unaquimera | 14-02-2011 | Valoració: 10
No em posaré ara a comentar les principals funcions que li eren encomanades a la patrícia romana, que de per si ja donaria cadascuna d’elles per a un comentari sencer, ja que representen els elements bàsics de... que no, que he dit que no les comentaria, no em temptis més, Aurora! ;-)
El que si que faré és assenyalar la dolçor que manifesta aquella dona mentre porta a terme les tasques, l’estima que destil.len les seves paraules, les quals demostren que no compleix un deure imposat, sinó que ho fa de cor i amb el desig del retorn de la persona estimada. :-O
El que faré, també, avui és dir-te: FELICITATS!
I tampoc ho faig perquè sigui la data indicada, que ho és, sinó perquè em neix de dins desitjar-te un bon dia d’avui, i un bon demà... i una bona setmana... i una bona vida, ja posats, amb el foc de l’estima dels teus que t’escalfi , el blat de la inspiració que t’alimenti i el vi de l’alegria que no et manqui!
T’envio una abraçada de celebració especial,
Unaquimera
-
molt bonic poema[Ofensiu]joandemataro | 13-02-2011 | Valoració: 10
melangiós i dolcet, amb un final d'esperança... un cant
una abraçada
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS