Cercador
El vers
Un relat de: Júlia Vic- Compartir:
Amb el teu nom podria compondre un vers.
Seria groc i alhora morat.
Groc com la ginesta,
morat com la quaresma.
Podria tenir moltes paraules.
Totes dolces i tendres.
Un madrigal, una oda
o un epitalami.
Què més dóna!
Però quan miro a contraclaror,
i veig els meus blaus records
el moment d'escriure [el vers] defuig
i els somnis festegen el meu cor.
LLavors el vers ja no cerca el nom
tan sols perdura el cos.
Fan seves les paraules el porpra i l'or
i tot deixa de ser gerd i melós.
La borratxera de luxúria nega el seny
i ja no vull fer un vers amb ton nom.
Ara vull que guimbem un tango tots dos.
Júlia
18 XII'89
FF.CC.(Barcelona Bellaterra)
Comentaris
-
M'ha agradat molt[Ofensiu]DaniVent | 06-05-2007 | Valoració: 8
realment et felicito per aquest gran escrit
-
per al llampec[Ofensiu]Júlia Vic | 06-05-2007
cel.lebro que t'hagi agradat la capacitat cromàtica del poema. Aquest és el que s'ha triat per al recull publicat per Sant Jordi.
Gràcies per comentar-me. -
Colors[Ofensiu]llamp! | 06-05-2007 | Valoració: 8
Trobo que aquest poema està ple de colors: groc, morat, blau. Moltes vegades el què importa d'un poema és la seva capacitat per imaginar imatges o colors. Excel.lent!
l´Autor
27 Relats
63 Comentaris
33144 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Nascuda el 1963 a BarcelonaTinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.